vilar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈɫa/, balear /viˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /biˈɫa/
	valencià /viˈɫaɾ/, /biˈɫaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: vilà
• Etimologia: Del llatí villare ‎(«població petita»), segle XIII.

Nom

vilar m. ‎(plural vilars)

1. Llogarret.
2. Terreny plantat d'oliveres.
3. A l'edat mitjana, territoris pertanyents a una vila.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·lar (2)
• Anagrames: rival, viral

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB