villelar

Caló català

• Pronúncia: /bi.ʎəˈla/
• Etimologia: Del romaní avel via el tema de pretèrit avil-. Doblet de velar ‎(bəlá).

Verb

villelar ‎(biljəlá) ‎(imperatiu villén)

1. venir

   «Que manguis et camelo. Xaví, villén a man. Et camelo mistó.» (Peret, Xaví, 1973)

   Que jo t’estimo. Nena, vine amb mi. T’estimo bé.

Variants

• vinyelar ‎(binjəlá)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33