vindica

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: vindicà

Català

Oriental: central /binˈdi.kə/, balear /vinˈdi.kə/
Occidental: nord-occidental /binˈdi.ka/
valencià /vinˈdi.ka/, /binˈdi.ka/

Verb

vindica

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vindicar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vindicar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: vin·di·ca (3)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads