vindique

Potser volíeu: vindiqué

Català

Verb

vindique

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vindicar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vindicar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vindicar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vindicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vin·di·que (3)