vindiques

Potser volíeu: vindiqués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /binˈdi.kəs/, balear /vinˈdi.kəs/
Occidental:	nord-occidental /binˈdi.kes/
	valencià /vinˈdi.kes/, /binˈdi.kes/

• Rimes: -ikes

Verb

vindiques

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de vindicar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb vindicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vin·di·ques (3)