vinga

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ˈbiŋ.ɡə/, balear /ˈviŋ.ɡə/
Occidental: nord-occidental /ˈbiŋ.ɡa/
valencià /ˈviŋ.ɡa/, /ˈbiŋ.ɡa/
  • Rimes: -iŋɡa
  • Etimologia: (pendent)

Verb

vinga

  1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir.
  2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir.
  3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb venir.

Interjecció

vinga

  1. Incitació a moure’s, a l’acció, a canviar d’actitud.

Sinònims

Traduccions

Incitació

Miscel·lània

  • Síl·labes: vin·ga (2)
  • Anagrama: vagin

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads