vingues

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: vingués

Català

Oriental: central /ˈbiŋ.ɡəs/, balear /ˈviŋ.ɡəs/
Occidental: nord-occidental /ˈbiŋ.ɡes/
valencià /ˈviŋ.ɡes/, /ˈbiŋ.ɡes/

Verb

vingues

  1. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb venir.

Miscel·lània

  • Síl·labes: vin·gues (2)
  • Heterograma de 7 lletres (eginsuv)
  • Anagrames: venguis, vénguis

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads