viole

Potser volíeu: violé

Català

Verb

viole

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de violar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb violar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb violar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb violar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·o·le (3)
• Anagrames: olive, Olivé, volei, voleí, voleï, vòlei

Francès

• Pronúncia: /vjɔl/

Nom

viole f. ‎(plural violes)

1. viola

Vegeu també

• viole. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /viˈɔː.le/, /ˈvjɔː.le/

Nom

viole f. pl.

1. forma plural de viola

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ò·le (3), viò·le (2)