vionava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.uˈna.βə/
	balear /vi.oˈna.və/, /vi.uˈna.və/
Occidental:	nord-occidental /bi.oˈna.βa/
	valencià /vi.oˈna.va/, /bi.oˈna.βa/

• Rimes: -ava

Verb

vionava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de vionar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de vionar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·o·na·va (4)