virava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈɾa.βə/, balear /viˈɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /biˈɾa.βa/
	valencià /viˈɾa.va/, /biˈɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

virava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de virar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de virar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ra·va (3)
• Anagrames: avivar, varavi