vitaminares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.tə.miˈna.ɾəs/, balear /vi.tə.miˈna.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /bi.ta.miˈna.ɾes/
	valencià /vi.ta.miˈna.ɾes/, /bi.ta.miˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

vitaminares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de vitaminar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb vitaminar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ta·mi·na·res (5)