xeringa

Oriental:	/ʃəˈɾiŋ.ɡə/
Occidental:	nord-occidental /ʃeˈɾiŋ.ɡa/
	valencià /ʃeˈɾiŋ.ɡa/, /t͡ʃeˈɾiŋ.ɡa/

Rimes: -iŋɡa
Etimologia: De l’antic xiringa, de siringa, del llatí syringa, del grec antic σῦριγξ ‎(sŷrinx, «canya»), segle XV. Doblet de siringa.

xeringa f. ‎(plural xeringues)

Instrument un tub i un èmbol per a injectar o extraure líquids de l’organisme, al qual pot acoblar-s'hi una agulla hipodèrmica.

xeringa

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de xeringar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb xeringar.

Català