xerric

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʃəˈrik/, occidental /t͡ʃeˈrik/
• Rimes: -ik
• Etimologia: De xerricar i la desinència Ø, segle XX.

Nom

xerric m. ‎(plural xerrics)

1. Soroll estrident de fregadís.

Compostos i expressions

1. beure a xerric = Traguet.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gequieke ^(de) n., Knarren ^(de) n., Piepsen ^(de) n.
• Anglès: squeak ^(en)
• Castellà: chirrido ^(es)
• Francès: grincement ^(fr), crissement ^(fr) m., craquement ^(fr) m.
• Italià: squittio ^(it) m.
• Portuguès: guincho ^(pt) m.
• Rus: скрип ^(ru) m. ‎(skrip), писк ^(ru) m. ‎(pisk)
• Turc: cırlama ^(tr), cıyaklama ^(tr)

Verb

xerric

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de xerricar.

Miscel·lània

• Síl·labes: xer·ric (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC