xurma

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʃur.mə/, occidental /ˈt͡ʃuɾ.ma/
Etimologia: De l'italià ciurma, segle XIV, del genovès ciüsma, cognat del castellà chusma, del llatí clusma, contracció del grec κέλευσμα ‎(kéleusma), cant rítmic del qui dirigeix l’operació de remar, del verb κελευω ‎(keleuō, «ordenar»).

xurma f. ‎(plural xurmes)

Remers d'una galera

Gent de baixa condició

xurma

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de xurmar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb xurmar.

Català