yvern

yvern m. ‎(plural yverns)

forma alternativa de ivern
«Tanquauen e feyen munts de terra que l' aygua no y entràs. Aquelles recordant -se de l' yuern perquè la terra banyada la sement o la vitualla que y metien no tornàs a grillar o tornàs erba.» (Joan Esteve, Liber elegantiarum, 1489)

«És nat lo Fill de Déu, en lo arbitre del qual stava nàixer al temps que volia; elegí lo temps de l'yvern, que més li era contrari, majorment ab tanta pobrea, que no tenia bolqués que l’enbolicàs la pobra verge Mare, ni altre breç sinó lo pesebre.» (Joan Roís de Corella, Lo Cartoxà, 1496)

Català antic