Isàuria era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília. El país era molt muntanyós i salvatge, quasi no tenia ciutats, i les poques que hi havia eren al nord exclosa la capital Isaura que era al sud-oest. Estrabó en un passatge obscur, sembla distingir entre Isàuria (Ἰσαυρία) al nord i Isàurica (Ἰσαυρική) a la part meridional, molt menys coneguda i que potser pertanyia a Licaònia. Els autors posteriors només parlen de la part nord del país, i el sud sembla que era una zona quasi desconeguda. Tot i que la major part del país eren muntanyes, es cultivava també el vi amb força extensió i altres productes bàsics per les necessitats.