Làurion eren unes muntanyes que s'aixecaven a l'Àtica, al sud de la regió, una mica al nord del cap Súnion, que tenien mines de plata. Eren més aviat turons no gaire alts, coberts de matolls. El nom fa referència probablement als arbres que es van haver de tallar per aconseguir el mineral, ja que Λαύρα ("laúra") en grec significa carreró, passadís, és a dir una mina que es va explotar obrint vies per a extreure'n la plata.