L'Alguer

Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra. Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

L'Alguer

Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades bàsiques
Localització
Lloc web	https://www.comune.alghero.ss.it/

L'Alguer (en italià i cooficialment Alghero, en sard S'Alighèra, en sasserès L'Aliera) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya, Itàlia.

Citacions

• A l'Alguer se lligi y estudia en italià y la literatura que predomina és la italiana. Y no és que no n'hi hagi de llibres catalans, [...] Poques, però, y ben contades, son es persones a les quals aquelles obres fan ullet.^[1]

Primer Congrés de La Palmavera, 1906. — Antoni Ciuffo

• Raja el riu i roman
  i fruita l'olivera
  i m'acompanyen l'olor d'un gessamí...
  mentre nedo a Montgó.
  Sé que bufa de nou el mestral a l'Alguer.^[2]

Poema XXXIII, El silenci, 2001. — Carles Duarte i Montserrat

Cançons populars

• Al maití, quan a l'alba espunta el sol, / mil colors dóna a l'Alguer mia: / un amor sés tu, o terra mia, / qui te veu, de te deixar lo cor li dol.^[3][4]

Lo país meu.

Dites populars

• Flor d'ametler, sardina en V Alguer.^[5]

Referències

1. ↑ Caria, 2007, p. 39.
2. ↑ Duarte, 2001, p. 43.
3. ↑ «Es publica a Catalunya "Lo País meu"». El diari de l'Alguer, (Alguer.cat) [Consulta: 17 abril 2018].^{[Enllaç no actiu]}
4. ↑ «Lo país meu». Viasona. [Consulta: 17 abril 2018].^{[Enllaç no actiu]}
5. ↑ Colomina i Castanyer, 1991.

Bibliografia

• Colomina i Castanyer, Jordi. El valencià de la Marina Baixa (en català). Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1991. ISBN 9788478904983. 
• Caria, Rafael «El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc». Revista Llengua i Dret, núm. 46, (2006), p. 29-102. ISSN: 0212-5056 [Consulta: 1523978954].
• Duarte, Carles. El silenci. Barcelona: La Magrana, 2001.