Ampolla

Ampolla

Botella de vidre
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus	vaixella, long, thin object (en) i recipient

Una ampolla o botella és un vas portàtil de vidre, cristall, plàstic, etc., de coll estret, destinat a contenir i transportar líquids.

Citacions

• Espanya és una ampolla de cervesa i jo sóc el tap. En el moment que aquest salti, tot el líquid contingut s'escamparà i Déu sap per quins camins.^[1]

(en castellà) España es una botella de cerveza y yo soy el tapón; en el momento en que éste salte, todo el líquido contenido se derramarà, sabe Dios en qué derrotero.

Madrid, 1833. — Ferran VII d'Espanya

Dites populars

• A Calella, la botella, a Sant Pol el flabiol, a Canet el tamborino i a ballar de sol a sol.^[2]
• Bufant bufant, fan ampolles.^[3]
• El llevant duu la botella al davant.^[4]
• No és tot bufar i fer ampolles.^[3]
• Qui beu amb s'escudella, quan és mort no beu amb botella.^[3]

Endevinalles

• Una dona molt seriosa
  que a la taula mai fa nosa,
  un la pren, l'altre la deixa
  i encara que ella no es queixa,
  quan la panxa buida té
  ja ningú no li diu res.^[5]

• Jo presideixo la taula
  amb presidents al voltant;
  l'un em pren i l'altre em deixa
  i em quedo sense casar.^[6]

Ampolla de vi

• Una dama molt seriosa
  que a la taula mai fa nosa.
  Un la pren, l'altre la deixa
  i encara que ella no es queixa,
  quan la panxa buida té
  ja ningú no li diu res.
  Si no ho encerteu
  molt tontos sereu.^[7]

Ampolla del vi

Frases fetes i locucions

• Com que bufar i fer ampolles.^[3]

Fer les coses amb molta facilitat.

Cançons

• Bufant bufant fan ampolles / i bòtils de bona sort; / quan l'amo ja serà mort, / En Jaume durà ses bolles.^[3]

Referències

1. ↑ Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379. 
2. ↑ Parés i Puntas, 1999.
3. 1 2 3 4 5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
4. ↑ Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938. 
5. ↑ Correig i Blanchar, 1986.
6. ↑ Castellví, 1956.
7. ↑ Bassols, 1994.
8. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. ^{[Enllaç no actiu]}

Bibliografia

• Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.