Ferrer

Ferrer

La Fragua de Francisco de Goya
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

El ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro o que fabrica objectes de ferro, sovint en una ferreria.

Dites populars

• A casa del ferrer, ganivet de fusta.^[1]

(var.) A casa del ferrer, ganivet fuller.^[2]

• Al ferrer no li vagis a vendre baldes.^[3]
• Com el ferrer de Montmeló, que quan té ferro no té carbó.^[1]
• De ferrer a ferrer, no passa diner^[2]
• El diable, quan va esser vell, es féu ferrer.^[3]

(var.) El diable, quan no va tenir res que fer, es féu ferrer.^[3]

• El ferrer de Tibi, ferrant ferrant perdé l'ofici.^[3](Val., Alcoi)

(var.) El ferrer del Perelló, manxant manxant va perdre l'ofici.^[3](Vinaròs)

(var.) El ferrer de Llivi, ferrant va perdre l'ofici.^[3](Morella)

(var.) Es ferrer Banyera, ferrant va perdre s'ofici.^[3](Eivissa)

• Els estacats de ferrer, són de mal desfer.^[3](Alt Empordà, Garrotxa)
• Ferrer, ferrer, fes ton afer.^[3]

(var.) Ferrer, ferrer, fes ton mester.^[3]

(var.) Ferrer, ferrer, ves a ton quefer.^[3]

• La roba del ferrer, quan és eixuta, blanca é.^[3](Segarra, Urgell)
• Ni veí del ferrer, ni renyir amb el barber, ni enemic del carnisser.^[4]
• Qui és ferrer, té de morir ferrer.^[3](Ross.)
• Val més estar en es cul d'un ferrer que a's costat d'un sabater.^[3](Men.)

Frases fetes i locucions

• Anar com el pas dels ferrers.^[3]

Anar darrera de tot.

• Estar com un ferrer sense carbó.^[3]

Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important.

• Semblar el ferrer d'Ibi (o Tibi), que ferrant ferrant pergué l'ofici.^[3]

Estar aturat sense fer cap activitat.

Referències

1. 1 2 Viladot-Puig, 2003.
2. 1 2 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 28 desembre 2025].
3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ferrer». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
4. ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 28 desembre 2025].

Bibliografia

• Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.