València

Aquesta pàgina necessita algunes millores quant a la seva estructura. (Col·laboreu!) Totes les pàgines haurien de tenir una estructura en seccions i l'infotaula corresponent. També pot ser que alguns elements quedin desplaçats o sobreposats en funció de la resolució de la pantalla i del navegador utilitzat.

València

Ajuntament de València
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades bàsiques
Localització
Lloc web	https://www.valencia.es/

València és un municipi situat a la plana litoral valenciana central; capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Citacions

• No hi havia a València dos amants com nosaltres.^[1]

Llibre de meravelles, 1971. — Vicent Andrés Estellés

• El meu problema amb València és un amor intens i profund no correspost.^[2]

El País — Quadern, 27 de novembre de 2008. — Joan Francesc Mira

• A Bagdad, València i Palerm, un mercat és més que un mercat.^[3]

(en italià) A Bagdad, a Valencia, a Palermo un mercato è qualcosa di più di un mercato.

 — Leonardo Sciascia

Dites populars

• A l'alcalde de València, quan volen els llauradors, li fan pedre la paciència, i pendre prou malhumor.^[4]
• A València diuen: Patxo! i a Catalunya, redéu!, i a ses illes de Mallorca, com és ver la Vera Creu!^[5]
• A València, el que va, pensa i pensarà.^[6]
• A València mataren tres; no per lladres ni per res, sinó perquè robaren, mataren i assassinaren la Mare del Jesuset.^[4]
• A València no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res.^[4]
• A València, vullc anar a vore les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense estisores.^[4]
• Bona gresca s'ha mogut de València en lo mercat, que l'alcalde no ha pogut aquetar els hortolans.^[4]
• Cabrerot de vinya vella, no desprècies a ningú, que ací no estem a València i sabem qui és cada u.^[4]
• Eixa xica valenciana té el justillo mal tallat, i en el forro del justillo porta el nóvio retratat.^[4]
• En Alacant venen roses i en Xixona capullets, en València veta groga, tot és per als fadrinets.^[7]
• En Madrid està el Palacio, i en València el Miquelet, i en Cullera hi han dos coses, Sant Antoni i el Castell.^[8]
• En València s'usa el monyo, en Eixàtiva, el topet, en Vallada, la pebrada, i en Muixent, el ramellet.^[9]
• En València tiren bombes i els valencians tenen fam; Sant Vicent per les muralles va menjant-se l'encisam.^[4]
• En València vullc comprar, per a fer-te serenata, un rossinyol cantador i una guitarra de plata.^[4]
• Gandia, València la xica.^[5]
• La xiqueta té soneta, la mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars.^[4]
• Lo millor del món, València; això es sap per tot arreu. I lo millor de València, la nostra Mare de Déu..^[10]
• Llunt de València, sa pàtria, comprén sols un valencià, del Paradís al tirar-lo, quan degué patir Adam.^[11]
• Puja ahí dalt i voràs València.^[12]
• Qui va a València no ho pensa.^[12]
• Quatre coses té València que al món enveja li fan: lo Micalet, la Senyera, La Verge i lo Rat Penat.^[10]
• Tu que te'n vas a València; tu que te'n vas i no véns, digues-li a la meua sogra que se'n vaja en tu corrents.^[4]
• Un estudiant a València, per fer riure la gent, se posava la jaqueta i els pantalons al revés.^[4]
• València és bona si la bossa sona.^[6]

(var.) València és bona si la bossa sona. Si sona o no sona, València és bona.^[6]

• València és la terra del Jesuset: en no fer aire, ja no fa fred.^[11]
• València no s'ha fet en un dia.^[6]
• València per ser València, en eixir el sol, és de dia; en pondre's, es fa de nit, i en ser les dotze, migdia.^[4]
• València per ser València, en quatre diners, un rotllo, i en una pesseta blanca, pinteta i un rascamonyo.^[4]

"Rotllo" era un tipus de pà negre, el "rascamonyos" era una agulla llarga amb decoració al cap, que fea conjunt amb la pinta i la pinteta per al pentinat típic, en festes, de les llauradores valencianes.

• València serà València, mentres hi haja una barraca, el Miquelet, la paella, una falla i una traca.^[10]

Barris de la ciutat

• A Campanar ni avendre ni a comprar.^[13]
• Als del Grau els penja i no els cau.^[13]
• Com la processó de Russafa; claret i que cundixca.^[11]

Fa referència al caràcter anticlerical de la gent de Russafa

• De Campanar a Tendetes no te cal tirar palletes.^[13]
• El dia de Sant Valero, a vint-i-nou de giner, mataren la fotja blanca entre el Palmar i el Saler.^[13]
• El que vullga femejar i guanyar-se molts diners, que vinga de dos a tres al poble de Campanar.^[13]
• Els veïns de la Fonteta no s'afronten, al contrari, ells tenen com una gala el ser devots del Rosari.^[13]
• En Borbotó, la merda en un muntó, i en Carpesa, la merda estesa.^[13]
• La fornera de Patraix se'n va a missa a Sant Antoni.¡Tenint a Jesús tan prop! ¡La fornera del dimoni!^[13]
• L'oncle Macià de Russafa s'estacava bé el barret, en l'estiu per la calor i allà en l'hivern per lo fred.^[13]
• Llauradors de Benimàmet: planteu naps i safanòries, perquè, encara que apedregue, sempre en queden les casporres.^[13]
• Quan un bor pega a fugir tira dret a Campanar, i el corren les llavaneres en lo canó de colar.^[13]
• Russafa la terra del ganxo.^[13]

Es deia perquè la gent de Russafa tenia fama d’agradable i de caure bé.

• Sant Valero està en Russafa i té les cames tallades; en ser que passa una xica la persegueix a culades.^[13]
• Un llaurador de Russafa se n'entrava pel portal, en lo carro baix la manta i en la faixa l'animal.^[13]

Es refereix a la picaresca per no haver de pagar peatge.

• Un llaurador de Russafa se n'ixia pel portal, en lo rossí dins la sària i en l'aladre del ramal.^[13]

Frases fetes i locucions

• A València entràrem, que al Cabanyal no poguérem.^[13]
• La lluna del camí del Grau.^[13]
• Parlar castellà de Russafa.^[13]

Parlar castellà amb gran barreja de paraules valencianes. Es deia perquè a Russafa pràcticament no es parlava una altra cosa que valencià.

• Quedar València a fosques.^[11]

Es diu quan es presenta un imprevist.

• Quedar (o estar) a la lluna de València.^[6][14]

(var.) Quedar-se a la lluna de València.^[14]

Quedar-se sense obtenir allò que s'esperava o sense conservar allò que ja es posseïa.
Joan Amades li atribueix un probable origen mariner i dona diferents explicacions d'aquesta lluna: i) una platja en forma de mitja lluna on quedaren atrapats els sarraïns fugitius del rei Jaume; ii) un hostal d'aquest nom; iii) una plaça en forma de mitja lluna, a tocar del portal dels Serrans, on calia romandre quan el portal era tancat; iv) aquesta lluna és el golf de València , que també té forma de mitja lluna.

• Tindre la roba en lo Grau.^[13]

S'utilitza per fer referència a estar a punt d’anar-se’n d’un lloc.

Referències

1. ↑ Andrés Estellés, Vicent. Llibre de meravelles. València: l'Estel, 1971. 
2. ↑ Beltran, Adolf. «Joan Francesc Mira: "El meu problema amb València és un amor intens no correspost"». El País - Quadern. Madrid: Ediciones El País, 27-11-2008. Arxivat de l'original el 1471474293. [Consulta: 21 març 2012].
3. ↑ Chilet i Torrent, Vicent. Slow West. València: Llibres de la Drassana, 2015. ISBN 978-84-943885-0-7. 
4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Sanchis Guarner, 1983, p. 65-72, Vol. 4. Sector central litoral.
5. 1 2 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
6. 1 2 3 4 5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «València». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
7. ↑ Parés i Puntas, 1999.
8. ↑ Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].
9. ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 167, Vol. 5. Sector central interior.
10. 1 2 3 Sanchis Guarner, 1983, p. 85, Vol. 4. Sector central litoral.
11. 1 2 3 4 Sanchis Guarner, 1983, p. 60-61, Vol. 4. Sector central litoral.
12. 1 2 Agulló i Guerra, Alexandre. Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rotgle de pobles muntanyencs.. ISBN 8440437374. 
13. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Sanchis Guarner, 1983, p. 87-93, Vol. 4. Sector central litoral.
14. 1 2 Amades i Gelats, 2001.

Bibliografia

• Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 

Enllaços externs

• l'Ajuntament de València - Lloc web oficial