From Wikipedia, the free encyclopedia
Cristina Iglesias Fernández Berridi (San Sebastián, 8 de noviembri de 1956) es una escoltura i gravaóra española. La su obra s´alcuentra destendía pol museus i espacius púbricus de varius paísis.
Cristina Iglesias | ||
---|---|---|
Enhormación pressonal | ||
Nacencia |
8 de noviembre de 1956 San Sebastián (España) | |
Nacionalidá | Española | |
Familia | ||
Cónyugi | Juan Muñoz | |
Educación | ||
Educau en |
| |
Enhormación profissional | ||
Oficiu | Artista, escoltol, profesor, grabador, artista gráfico y artista visual | |
Ária | Artes visuales, instalación y Escultura | |
Sitiu web | cristinaiglesias.com | |
Destincionis |
| |
Cristina Iglesias tuvu nacencia nel miajón d´una familia ondi los cincu ermanus an síu artistas. Emprencipió estuyandu Ciencias Químicas, carrera que abandonó pa dil-si a Barcelona ondi praticó debuju i cerámica un tiempo. Endispués, se hormó en Escoltura ena Chelsea School of Art en Londres.Velallí conoció al que sedría dispués el su esposu, Juan Muñoz, i a sotrus artistas comu Anish Kapoor.[1]
La su estancia ena capitá británica -y también el su passu por Italia- marcó el su hoturu comu artista que deseaba, sobri to, trebajal nel espaciu i el contestu. Al terminal nel Reinu Uníu, púu acedel a una beca Fulbright pa estuyal ena Escuela de Bellas Artes del anombrau Pratt Institute de New York (1988).[1]
Palos añus 1980 hizu las sus dos primeras esposicionis propias en Portugal i representó a España pola primel ves ena Bienal de Venecia (1986).[1] Esta presencia entrenacional le premitió de esmençal a sel reconocía. Palos añus 1990, pasó con désitu pol Suiza, partecipó ena Exposición Universal de Sevilla de 1992, ena Bienal de Sídney, vestió pola segunda ves la Bienal veciana i espusu obra nel Reinu Uníu i los Estaus Uníus, huendu galardoná en 1999 con el Premio Nacional de Artes Plásticas en España, polos “nuevos caminos” abiertus.[2] Duranti essus añus velaí, hué tamién prohissora de escoltura ena Academia de Bellas Artes de Munich.[3]
Ya asentá n´Uropa i los Estaus Uníus, palos añus 2000, dispués de superal el espenamientu del su maríu,[4]partecipó ena Bienal de Taipei (2003) i hué la primel española en sel convidá a partecipal ena Trienal de Folkstone (Reinu Uníu, 2011).[5]
La primel obra púbrica en España,[1] hue el mandau que le hizu Rafael Moneu dela puerta de entrá del nuevu edeficiu ena muación del Museu del Prau (2007), el Portón-pasagi, hormau pol seis grandis planchas mobis con horma de vegetalis fosilizaus en bronzi.[1]
En 2016 le hué atorgá el Tambor de Oro de la Ciudad de San Sebastián.[6] . En 2018 por mé del 40º aniversariu dela Costitución española, su escoltura Sin tétulo, 1988 hue descogía entri las obras procedentis del Museu Centru de Arti Reina Sofía pa estal representá ena muestra El poder del arte. La esposición hué sitiá enos edificius del Congresu delos Deputaus i del Senau.[7]
La obra de Cristina Iglesias gasta to tipu de materialis comu hormigón, acero, auga, cristal, bronzi, bambú, ojarasca, etc,[1][8] i mesmu ella se siento enfrugía pol constructivismu rusu, los baxurrelievis asirius que púu guipal nel Museo Británico, la arquitectura italiana del renacimientu,[1] i se descrivi comu una escoltura-constructora, atraía pola arquitectura.[9] La crítica, Nandy Princenthal, considera las sus obras comu “pantallas”, que unas veces actúan pa tapal i, en sotras vezis, son andil pa atrael la atención del espectaol hacia algu. Adrian Searle, pola su parte, considera que las esculturas de Iglesias, con su geometría vegetal, recrean los espacius arquitectónicus i “alteran muestra horma de guipal sus escenarius”.[10]
Su obra s´alcuentra en lugaris púbricus de tol mundu (Brasil, Dinamarca, España, Estaus Uníus, Italia, Méxicu, Paísis Baxus i Reinu Uníu),[11] i en museus de gran presitigiu en arti contemporáneu comu el MACBA (Barcelona), la Tate Galley (Londres), el centro de arte Reina Sofía (Madrid), El MoMA i el Solomon R. Guggenheim Museum (Nueva York), la Fundaçión Serralves (Oporto), el Centro Georges Pompidou (París), el Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear,[12] o el Museo Hirshhorn y Jardín de Escultural (Whashington), entri citrus.[3][13][14]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.