Esiodu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Esiodu, (griegu antíguu Ἡσίοδος, Hēsíodos, latinu Hesiodus) (s. VIII e. C.), hue, unta Omeru, unu los puetas mas apreciaus la literatura griega.
Hesíodo | ||
---|---|---|
Enhormación pressonal | ||
Nombre en griego antiguo | Ἡσίοδος | |
Nacencia |
c. 776 a. C. Cime (Eólida) | |
Muerti |
valor desconocido Ascra (Grécia) | |
Lengua materna | Griego antiguo | |
Enhormación profissional | ||
Oficiu | Poeta, escrevienti, rapsoda y mitógrafo | |
Género | Poesia | |
Tolo que se sabi con seguráncia sobri la su via es lo que él mesmu cuenta enos sus puemas. Su pairi abitaba en Cumas, ena Eólia, ondi poseia un pequeñu negóciu navegación. Arruinancau, gorvió pa Beócia, lugal los anti suyus pasaus. Aina, en Ascra, se eicó al cautivu la tierra.
Aluspués de moril, el pairi ehó las sus tierra pa Esiodu i pa su helmanu Persi. Ena partiha los bienis, Esiodu se vidu prehudicau pol helmanu, que tinia sobolnau a los huezis. Esta polémica con el helmanu hue el motivu que le llevó a escrebil una las sus grandis obras, Los trebahus i los dias. Amás el trebahu nel campu, Esiodu s’iba hechu aedu embahu el ispiraeru las Musas, hormi el própiu autol cuenta ena Teugonia.
Sigún se tresmiti, participó nun conculsu d’aedus i otuvió la vitória. Espenó en Ascra i las sus zenizas remanecierun en Orcómunu, ondi le rindidun onoris cumu si huera siu hundaol la ciá.