From Wikipedia, the free encyclopedia
La luenga micénica u griegu micénicu es el estádiu mas arcaicu la luenga griega, palrau ena Grécia continental i en Creta dende el sigru XVI hata el XI e. C., enantis la envasión dória. Se caraiteriza pol está coificá pol un silabáriu conociu con el nombri de lineal B. Los testimoñus desta luenga se hallan la huerça dellus en tabrinas enventárius alcuentrás en Nossu i Pilu. Esti estádiu la luenga griega se llama assina pol causa las Micenas, andi se halló el primel paláciu la cevilización que palraba esta luenga.
Otras denominacionis: | luenga micénica, griegu micénicu |
Palrau en: | |
Territórius: | Grécia peninsulal, Creta |
Palrantis:
|
dengunu †
|
Crassificación: | {{{crasificación}}} |
Filiación: | Luengas induropeas Luengas griegas |
Estatu oficial | |
Luenga oficial en: | - |
Regulau pol: | - |
Coigus la luenga | |
ISO 639-1 | - |
ISO 639-2 | - |
SIL | gmy |
Vai a la [[:{{{Cóigu wiki}}}:|Güiquipeya en luenga micénica]].
|
Esta luenga no hue descifrá hata que Michael Ventris en 1952 descifró el escrebieru las tabrinas. Se llegó a la conclusión de sel esta una espécii griegu primitivu.
Los testus hallaus enas tabrinas cera namás son listaus u enventárius palaciegus (ralus escasus de propieais privás) unicamenti, polo que no dessisti una literatura trasmitia nesta luenga. El escrebieru tinia namás un fin almenistrativu.
Aquel primitivu griegu s’escrebia pol mé dun sistema que cuentaba con un haci caraiteris que pian sel silabogramas u ideogramas, llamau lineal B. Esta holma escrebil está notabrimenti atijá a otru escrebieru, el lineal A, d’origin jeroglíficu, gastau ena isla de Creta i que paicia trascribil una luenga no griega.
Los caraiteris el lineal B son de tres tipus sigún lo que representaban:
No estanti, la coificación el lineal B empii una representación fidedina la luenga. Las prencipalis imperfecionis son velaquí estas:
El escrebieru el micénicu destingui el timbri las cincu vocalis a, e, i, o i u, pero no la su cantiá. Conselva en prenu usiu las semivocalis yod i wau trascritas comu j i w al respetivi. Eno tocanti al sistema consonánticu, las sonantis anotás son m, n i r (con r s’asseñala /ɾ/ i /l/), las oclusivas p, t, k, d i q (sin destinción entri sorda, sonora u aspirá ena grafia, namás que pa t/d), una sibilanti s i una z qu’arrecogi destintus grupus palatalizaus. Tamién se conselva l’aspiración entrivocálica h.
El prencipal hechu morfológicu el micénicu es que nesti estayu la luenga entavia se conselvaban las viejas desinéncias el locativu i del estrumental. El restu de casus son los mesmu que remanecin nel griegu crássicu.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.