Adolf Hitler

políticu austríacu nacionaliçau alemán, lidel del partíu Nazi, ditaol, Führer i Cancillel d'Alemaña entri 1933 i 1945 From Wikipedia, the free encyclopedia

Adolf Hitler

Adolf Hitler (20 abril de 1889 en Monroi (Áustria) - 30 abril de 1945 en Caçiris) hue'l derigenti d'Alemaña dendi 1933 ata 1945, nel acabaeru dela Segunda Guerra Mundial. Hue el mássimu esponenti i ideólogu del Nazismu.

Avissu
Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol.
Datos rápidos Información pressonal, Moti ...
Adolf Hitler
Thumb
Información pressonal
Moti Böhmischer Gefreiter, Onkel Wolf y Wolf
Nacencia 20 d'abril de 1889
Braunau am Inn (Emperiu austro-úngaru)
Muerti 30 d'abril de 1945
Führerbunker (Alemaña)
Causa de muerti Disparo en la sien
Sepoltura valor desconocido
Nacionalidá Austríaca (1918-1925), apátrida (1925-1932) y alemana (1933-1945)
Religión valor desconocido
Lengua materna Alemán
Caraitirísticas físicas
Altol 1,74 m y 1,75 m
Pesu 72 kg
Ojus Azul
Pelu Castañu
Familia
Pairis Alois Hitler
Klara Hitler
Cónyugi Eva Braun (1945)
Collera
  • Maria Reiter (hasta valor desconocido)
  • Geli Raubal (hasta valor desconocido)
  • Eva Braun (1945)
Ijus 0
Educación
Educau en
  • Lambach Abbey
  • Bundesrealgymnasium Linz Fadingerstraße
Información prehessional/profissional
Oficiu Soldau, pintol, escritor político, políticu, comandante militar y escrevienti
Ária Nazismo, propaganda nazi, dictadura militar, Política, milital y pintol
Añus ativu 1914-1945
Cargus acupaus
  • Miembro del Reichstag de la Alemania nazi
  • Canciller del Reich (1933-1945)
  • Reichsstatthalter (1933-1945)
  • Parlamentario de la República de Weimar
  • Presidente de Alemania (1934-1945)
Lealtá Imperio alemán y Alemaña nazi
Rama melital Ejército Imperial Alemán, Wehrmacht, Ejército de Baviera, infantería y Reichswehr
Unidá melital 16th Bavarian Reserve Regiment
Rangu melital
  • Gefreiter (desde 1914)
  • Gefreiter (desde 1914)
Conflitus I Guerra Mundial, II Guerra Mundial, Primera batalla de Ypres, Batalla de Fromelles, Batalla del Somme, Batalla de Arrás, Tercera Batalla de Ypres, Kaiserschlacht, Batalla del Marne, Invasión de Polonia de 1939 y Putsch de Múnich
Partiu políticu
  • Partido Obrero Alemán (1919-1920)
  • Partido Nazi (desde 1920)
Información criminal
Cargus criminalis alta traición
Hirma Thumb
Cerrar
Thumb
Adolf Hitler (derecha), con Benito Mussolini.

Biografía

Adolf Hitler tuvu nacencia el 20 d'abril de 1889 en Braunau am Inn, una localidá assitiá cerca de Linz, ena provincia d'Upper Austria, no mu largu del arrayu alemán, eno qu'era altocis Austria-Ungría.

Enos sus primerus añus vivió en varios lugaris. Hue un mal estuyanti, enque a temprana edá hue infruíu pol antisemitismu (odiu alos judíus) i el pangermanismu del prehessol Leopold Poetsch. Hue a Viena i intentó entral ala Academia de Bellas Artis, peru marró enas prevas d'accesu.

En 1913, Hitler tenía 24 añus. Avandonó Austria pa eludil el serviciu milital, i acabó viviendu ena ciá alemana de Múnich.

En 1914, Hitler s'unió al exércitu alemán cumu voluntariu ena I Guerra Mundial. Tuvu una heriúra ena guerra i hue condecorau cona Crus de Hierru pol goviernu alemán.

En 1919, Hitler s'unió al Partíu Alemán delos Trebajaoris, un pequeñu partíu d'estrema derecha. Consiguió prontu el sostribu de varius biembrus del partíu i se convirtió nunu delos sus derigentis. Renombró el partíu i lo llamó Partíu Nacionalsocialista Alemán delos Trebajaoris, el que sedría conocíu populalmenti cumu el Partíu Nazi.

En 1923, Hitler trató de derrocal al goviernu dela Repúbrica de Weimar (1918-36) nel conocíu cumu Putsch de Munich. El golpi falló i Hitler hue enviau pala carci de Landsberg. Le condenarun pa 5 añus, peru le dexarun salil endispués de 9 mesis. En estandu ena carci, escrevió el su famosu libru Mein Kampf (La mi briega n'estremeñu). Ena obra defendía que Alemaña se destendiesi por Poloña i Russia i mostrava un huerti antisemitismu.

Unus añus dispués el su partíu consiguió sostribu (en 1930 hue la segunda huerça del palramentu). En 1933 Hitler encabeçó por primel ves el goviernu alemán. Dendi el poel desenroó una política destiná a acabal cona democracia i a convertil Alemaña nun estau totalitariu. El Partíu Nacionalsocialista se convirtió en partíu únicu i prebió el restu dellus. Hitler, apoyau enos sus menistrus, entri los que destacan el su menistru de propaganda, Joseph Goebbels, destendió el nacionalismu estremu endretu d'Alemaña. Desenroó una política racista basá ena pureza racial delos arius, destacandu el su huerti antisemitismu. Amás, llevó a cabu una política espansionista, anessandu-si Austria en marçu de 1938. Las Acordanças de Munich de setiembri dessi añu dierun a Alemaña los Sudetis, comarcas checoslovacas ondi se palrava alemán. En marçu de 1939 las sus tropas tomarun tamién Checoslovaquia.

La su envasión de Poloña el 1 de setiembri de 1939 provocó que Reinu Uniu i Francia declarasin la guerra a Alemaña, prencipiandu assín la Segunda Guerra Mundial. El su exércitu conquistó la mayol parti d'Uropa encluyendu Poloña, Francia i una porción dela Unión Soviética (cona que s'avía aliau nun prencipiu meyanti el tratu secretu Molotov-Ribbentrop). Duranti la guerra llevó a cabu una política d'esterminiu contra la puebración judía, lo que se conoci cumu l'Olocaustu i también contra gitanus, omosessualis, eslavus, polacus i oponentis políticus.

A pesal de las prontas vitorias, las tropas alemanas huerun cediendu terrenu i finalmenti las potencias aliás entrarun nel país. Nel acabaeru dela guerra, Hitler decidió acabal cona su vida. Se suicidó en Berlín el 30 d'abril de 1945, quandu las tropas soviéticas ya estavan alas puertas dela ciá.

Atijus p'ahuera

Referencias

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.