Cardiff

From Wikipedia, the free encyclopedia

Cardiff
Remove ads

Cardiff (Caerdydd) es la capital i ciá mas emportanti de Galis. S'alcuentra assitiá en South Glamorgan, ena baía e Bristol, al suroesti e Galis, i cerca e Ingraterra.

Esti artícalu no tien huentis ni referencias
Los conteníus duosus debin sel corretamenti atijaus pa demuestral que no se trata de vestigacionis primarias.
Datos rápidos Coordenadas, Entidad ...
Remove ads

Estoria

Duranti el sigru XIX se espandió abondu gracias a la endustria minera i al tráficu los sus puertus. Cardiff hue hortificau polos romanus duranti la ocupacion de las Islas Británicas. Duranti la revolución endustrial, la mayol parti el carbón esporteau el mundu salió endi el puertu e Cardiff. En el 28 de otubri e 1905, Cardiff logra el Estatutu e Ciá pol parti e Eduardo VII, i el 20 de diciembri e 1955 pasa a sel capital de Galis.

Remove ads

Sitación geográfica

  • Latitú: 51º 30' Norti
  • Lonhitú: 003º 12' Oesti
Thumb
Cúpula el ayuntamientu e Cardiff.

Eificius i lugaris d'enterés

  • Millenium Stadium. Se trata el campu e fúbu cubiertu mas grandi el Reinu Uñiu. Hue costruiu en 1999 i en él tamién se cerebran partius de rugby i conciertus.
  • El Castillu e Cardiff. Hue costruiu en 1091 i rehormau duranti la época vitoriana.
  • Millenium Centre. Es un comprehu e danza i artis dramáticas assitiau ena baía e Cardiff que hue inaugurau en noviembri e 2004.
  • Museu i Galería Nacional de Cardiff. Terminau e costruil en 1927, tiini numerosas obras empresionistas, cumu "El Besu e Auguste Rodin", creau en bronci, u "La Parisienne", de Pierre-Auguste Renoir.
  • Bute Park. Parqui que se estiendi endi el Castillu al norti e Cardiff, cruciendu el centru urbanu, siguiendu el cursu el riu Taff.
  • La catedral de Llandaff, el sigru XIII.
  • City Hall. Asín se huchea en ingrés al ayuntamientu.

Referencias

Atijus p'ahuera

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads