Chamarín
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El chamarín [ʧamaˈɾi͂ŋ] (nom. cient. Serinus serinus) es un'avi dela familia delos fringílidus, aparecíu al verderón peru más chiquinu i de cantíu más finu.

Remove ads
Morfología
Midi pa 11 o 12 cm i pesa de 8,5 a 14 gr. Es un'avi de prumagi havá entre pardu escuru i amarillu, siendu más amarillu enos mesis de calol, queandu-si la cabeça quasi que toa amarillina. El amarillu es un colol que cogi quandu vá creciendu, pos de chicu tien namás castañu i branquinu.
El picu es cortu, astilu del canariu, colol claru. La cabeça es grandi i se destingui el machu dela hembra pol colol, tuviendu más amarillu el machu al pechu, mentris que la hembra son brancuciu-amarillu.
Remove ads
Esparramamientu
Es un páxaru mediterraniu, enque ya está destendíu por toa Uropa, allegandu ata Suecia i Ingalaterra (enque paquí no cría), Ucrania i Asia. Ena península Ibérica es corrienti de vé-lu en qualquiera tiempu.
Comportamientu
S'alimenta más que ná de simientis i brotis tiernus i angunus bichinus chicus comu morgañinus o cocus.
Eno tocanti al níu, es la hembra que lo fabrica con pastu, prumas, pelus i taramas chicas, astilu cuenquinu. La puesta es de 3-4 uevus brancucius con pintinas escuras que la hembra engüera 12-13 días. Los boqueronis los alimentan dambus dos pairis i son volandonis ala quarta semana.
Es un páxaru mu vivu, rápidu i finu. Quandu está pa emparejal-si es más agressivu i territorial. El cantíu que dan es finu i repetitivu, peru agradabli de escuchal.
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads