Esquilu

From Wikipedia, the free encyclopedia

Esquilu
Remove ads

Esquilu o Ésquilu hkkˈhilu], [ˈɛhkkhilu] (en griegu Αἰσχύλος [ajsˈkhýlos]; Eleusi 525 a. C. - † Gela, 456 a. C.). Dramaturgu, consierau el criaol la tragédia griega.

Esti artícalu no tien huentis ni referencias
Los conteníus duosus debin sel corretamenti atijaus pa demuestral que no se trata de vestigacionis primarias.
Esti artícalu es un encetu

Si t'apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escrevíu.


Avissu
Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol.
Datos rápidos Esquilo, Información pressonal ...
Thumb
Bustu d'Esquilu
Remove ads

Via

De los datus la su via sigún las huentis biográficas antíguas ná se puei sacal en craru, ecetu que runchó en Maratón i que viajó a Sicília, ya que se centran mas en espetus anegóticus i en referéncias posterioris comu las del cómicu Aristófani.

Sigún las biografias antíguas, nació nel demu d’Eleusi, en Atena, i era iju d'Uforion. Tuvu dos germanus, Cinegiru i Amíniu. S’enició nel mundu la poesia dramática de mu nuevu, enque ya nel mundu antíguu recebia alabáncias mas comu guerreru en Maratón que comu trágicu. Assina reza parti del su epitáfiu mas anombrau: «ἀλκὴν δ’εὐδόκιμον Μαραθώνιον ἄλσος ἂν εἴποι / καὶ βαθυχαιτήεις Μῆδος ἐπιστάμενος.» "contaria nel bosqui Maratón la valerosa huerça en combati el persa d’espessa cabellera, puestu que lo tenia conociu". Testimoñu del su contautu cona guerra hue la su obra mas antígua conselvá: Los persas.

Se sabi que viajó a Sicília, junta el tiranu Yerón, ondi arrepresentó Las etnas i Los persas.

El su iju, Uforion, tamien ereó las dotis artísticas el pairi.

Murió, sigún la tradicion, dun tortugazu ena cabeça: un ἀετός —avantu— dejó cayel el calapachu duna tortuga sobri la su mollera tomandu-la comu piera (Esquilu tenia fama de sel calvu) pa partí-lo. Amás, sigún se relata, esta muerti hue predicha pol oráculu, que l’iju qu "un proyetil el cielu lo mataria": οὐράνιόν σε βέλος κατακτανεῖ.

Remove ads

Esquilu, primel trágicu

Hue el primel poeta consierau comu trágicu, enque tuvu preceentis comu Arion o Tespi a los que se les atribui la criacion d’elimentus própius la tragédia comu las máscaras, el hatu, el escenáriu elevau, la ῥέσις o diálogu pressonagis, el primel atol, ec.

No estanti, con él enprencípian los elimentus pa l’almiracion los espetaoris comu las pinturas, las imagin, las trompetas, la maquinária escénica, las tumbas, los altaris, el tipu de calciju elevau —κοθόρνοι—, la simbologia los elimentus qu’estavan huera el descursu, ec. Se l’atribui amás la entroducion en escena del segundu atol i es duosu si tamien a él del terceru.

Remove ads

Estilu

El su estilu es elevau i oraculal, enque es chanu en tantu que está haltu d’elimentus retólicus. Esquilu hue famosu por gastal un lenguagi con mucha bambolla, soleni i mu artificial, cosa que lograva por mé la criacion de parabras conpuestas que son verdaerus hapax ena literatura griega.

Obras

Thumb
Aeschyli Tragoediae septem, 1552

Namás se conselvan 7, cuyas Prometeu es de duosa autoria.

  • Los persas.
  • Los sieti contra Teba.
  • Las supricantis.
  • Agamenón.
  • Las Coéforas.
  • Las Uménidis.
  • Prometeu encaenau.

Bibliografia

  • Esquilo, Tragedias: Persas. Siete contra Tebas. Suplicantes. Agamenón. Coéforas. Euménides. Prometeo, Editorial Gredos: Madril, 2002. ISBN 84-249-1046-X.
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads