Luenga dálmata

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

El dalmáticu es una luenga romanci muerta, palrá a lo largu las costas de Dalmácia (uguañoti Croácia, Montenegru i norti d'Albánia). Se destinguian dos crasis de dialetus:

  • El setentrional u Vegliota, palrau ena isla croata e Krk.
  • El meriyonal u Ragusano, palrau ena ciá croata e Dubrovnik.
Más información Dalmáticu (?) (Dalmáticu), Estatu oficial ...

Nun tiempu s'estendia Segna (pocu al sul de Fiume) al norti, hata cerca de Antivari (Bar), u cuandu menus Càttaro (Kotor) al sul. Ya los estoriaoris de las Cruçás i los viaherus aseñalan, dendi el sigru XII, el «latín», «romanci» u «francu» de la Dalmácia, especialmenti de las ciais de Zara (Zadar), Spalato (Split), Ragusa (Dubrovnik) i Antivari (Bar). Ena isla de Veglia (Krk), Giambattista Giustiniani, procuraol vénetu nel Quarnero duranti el sigru XVI, palraba al tentu la dessisténcia duna «idioma própia, paicia al calmone...»

El dalmáticu tuvu huerça pa resistil enos territórius ondi la su desisténcia era menus amençá pola estensión de los dialetus eslavus, es izil, enas ciais de la costa. Oprimia pol lau de tierra firmi -al esti- polos dialetus croatas, i al sul -inque menus- polas variantis del albanés, peru amenaçá, sobri tó, pola crecienti penetración del véneto colonial, la luenga dalmática acabihó pol sel palrá en pocus lugaris, i aún allí, se hue estinguiendu mas u menus liheru. A mayol enfluéncia véneta, más lihera hue la desapaición del dalmáticu. Asín, pol sabulugal, en Zara (Zadar), el dalmáticu se estinguió mu plontu, en tantu que en Ragusa (Dubrovnik), que solu pol un brevi espáciu de tiempu (1205-1358) dependió diretamenti de la Repúbrica e Venécia, i que amás era un chascu d'endependéncia mu particulal, el dalmáticu perduró hata finalis del sigru XV i hue luenga oficial de la Repúbrica e Ragusa.

Nun ária desapartá, ena isla de Veglia (Krk), el úrtimu nativu del dialetu vegliota, Tuone Udiana, conociu cumu Burbur, espenó pol una mina e tierra el 10 de Húniu de 1898. Enantis d'espenal hue entrevistau pol luengüista Matteo Bartoli. Uguañoti apenas quean ena isla parabras de aquella antigua palra, que á siu sustituia pol una varieá véneta i, ena su mayoria, pol un dialetu croata.

Ogañu, el télminu dalmáticu identifica el dialetu croata conociu cumu Cakaviano-Ikaviano, palrau en Dalmácia, que comprendi una tupa parabras italianas i alemanas. Esti dialetu croata i la luenga dalmática nu ebin sel confundias, polque nu desiste conessión entri dambas las dos.

Remove ads

Caraterísticas

Pretenecienti al románicu oriental, se suponia que esta luenga huera siu el eslabón fartanti entri el rumanu i el italianu, peru uguañoti paci que huera siu semilal a las otras luengas romancis ocientalis con respetu al italienu i resurta tenel anguna conessión solu colos dialetus rumanus vizinus, cumu pol sabulugal el istrorrumanu, palrau ena vizina Istria, en Croácia.

Es enteressanti notal cúmu el dalmáticu mantuvu las parabras latinas relativas a la via urbana que el rumanu, a la su vezi, las ubu perdiu. Se suponi que la puebración dálmata bia tiniu una via urbana bastanti ativa, mentris que los rumanus huerun obrigaus a ahuyil a las montañas duranti la epoca oscura.

Remove ads

Muestra lingüística: el Pairi Muestru

Comparación del Pairi Muestru en cincu luengas neulatinas: estremeñu, el vegliota (dialetu dalmáticu), italianu, istrorrumanu i rumanu.

Más información Estremeñu, Dalmáticu ...

Remove ads
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads