Malmö
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Malmö (Prantilla:Audiu, es una ciá sueca assitiá ena región d'Escania, al sul del país. Se trata dela tercel ciá mas puebrá de Suecia con 280.415 pressonas en 2010, por atrás d'Estocolmu i Gotemburgu, i la sesta mas puebrá n'Escandinavia.
La estoria de Malmö tuvu amestá ala su cercania con Dinamarca. La villa tuvu nacencia nel sigru XII, quandu la zona pretenencía al Reinu de Dinamarca, i ena Edá Meya hue un emportanti encravi comerciali dela Liga Hanseática. Los danesis la sostribarun baxu el control ata la fin dela segundera guerra suecu-danesa; la hirma del Tratáu de Roskilde en 1658 supusu que Suecia s'anexonara Escania, inque las disputas territorialis no acabijarun ata los prencipius del sigru XVIII.
A partil de 1775, se convirtió nuna de las ciais mas endustrialiçás d'Escandinavia gracias a l'apertura del puertu, alas esportacionis i alos estellerus navalis, lo que truxu a la su ves un rápiu desengolvimientu demográficu i la costrucción de barris nuevus. No ostanti, muchas dessas empresas fecharun ena crisi conómica de 1973 i Malmö tuvu pobremas pa hazel-si a una socieá posindustrial. A partil dela epoca de 1990, s'apostó por un móelu bassau ena vestigación i desengolvimientu, l'apertura de centrus ducativus comu la Escuela Cimera, i la inaguración dela puente d'Øresund qu'engancha la urbi con Copenḥague (Dinamarca) por carretera i tren.
Malmö es una delas localiáis suecas con mayol porcentagi d'inmigrantis, assina comu una delas ciais mas moernas d'Uropa. Nel su padrón estan representás mas de 170 nacionaliáis.
Remove ads
Toponimia
El topónimu Malmö es una contración del primer nombri que tuvu la ciá, Malmhauge, que puei senifical «pila de grava» o «lomba de mineral».[1] En tiempus del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu, los comerciantis alemanis dela Liga Hanseática llamarun al encravi Elbogen («el coldu») pola su horma i sitación giográfica. Essi nombri apaeci nel Civitates orbis terrarum, i entavía s'acuñó una espressión latina, Skånska Ancona, de pocu espairimientu. La denominación d'agora Malmö data del sigru XVII, quandu Suecia asumió el control d'Escánia.
La «ö» sueca i la «ø» danesa, equivalentis, representan el son de vocal semifechá anteriol arreondeá.
Remove ads
Estoria
Edá Meya

Se Considera que Malmö tuvu nacencia entri los sigrus XII i XIII, quandu la región d'Escania pretenecia al reinu de Dinamarca. Enos añus 1200 s'crió un villachi costeru entri l'ilesia de Copenḥague i l'arzobispau de Lund. Mas tardi se mandó costruil una fortaleza nel mesmu puntu. A partil de 1275 se poia cruçal l'estrechu d'Øresund por barcu, lo que impulsó el dessenróo comerciali de Malmö al assitial-si drentu l'andil dela Liga Hanseática.[2]
En 1319 encetarun las obras dela Ilesia de San Pedru, la primel ilesia gótica de ladrillus drentu delos arrayus d'agora de Suecia.
Ya nel sigru XV, Malmö passara en emportancia a Lund i era una delas ciais mas puebrás de Dinamarca con al reol de 5000 pressonas, un emportanti mercau i una puxanti endustria pesquera de sardinas. Duranti el reinau d'Ericu de Pomerania se proúxu la criación dela aduana d'Øresund (1429), la costrucción del primel castillu de Malmö (1434) i la entriega en 1437 l'escúu d'armas local: una caeça de grifu, mas tardi convertía en santu representativu d'Escania. Malmö hue tamién unu delos primerus lugalis escandinavus qu'adotó el luteranismu duranti la rehorma protestanti.
La estrutura original del castillu de Malmö hue derruía a prencipius del sigru XVI, i el rei Cristián III de Dinamarca mandó la su recostrución ena epoca de 1530. Entri 1568 i 1573, la fortaleza hue tamién la prisión de James Hepburn, IV condi de Bothwell, tercer ombri dela reina María I d'Escocia.[3]
Edá Moerna
Duranti tol sigru XVII, la región estórica de Skåneland nel sul dela península escandinava hue oxetu de disputa entri Dinamarca i Suecia. Endispués dela segundera guerra suecu-danesa, el monarca Carlus X Gustavu de Suecia consiguió l'anexión d'Escánia por me del Tratáu de Roskilde.[4] A partil del 28 de hebreru de 1658, Malmö quearia baxu control del reinu de Suecia i s'esmençó l'asimilación coltural de tola puebración. Tres mesis mas tardi esmençaría otra guerra entri dambus reinus qu'acabó en 1660 cola hirma del Tratáu de Copenḥague, ahirmandu la soberania sueca. En 1677, en meyu dela Guerra Escanesa, mas de 14 000 soldaus danesis sitiarun el puebru fortificau duranti casi un mes, peru huerun vencíus polus 2000 melitaris suecus que la afiavan.
Los confritus acontinarun a prencipius del sigru XVIII, quandu las tropas danesas entrarun en Malmö duranti la Gran Guerra del Norti (1709). Un añu endispués, el batallón suecu a cargu'l general Magnus Stenbock consiguió echal a los danesis i tomal el control de nuevu. Toas essas hechuras, sumaus a la llegá dela pesti bubónica, rebaxarun la puebración local a pocu mas de 300 pressonas ena epoca de 1720.
Las utoriais suecas assumierun la recostrución de Malmö quandu la sitación hue assentá. Amás dela inauguración dun nuevu puertu en 1775, se dessenroarun servicius básicus comu ascuelas, ospitalis, la central létrica i una pranta de tratamientu d'auguas residualis.
Edá Contemporaña

La ciá vivió una epoca de lustri gracias al nuevu puertu i al encetu dela Revolución Industrial. Uvu dos hechura que contribuyerun a ellu. Por un lau, l'impresariu Frans Suell s'especialiçó en importal tabacu d'América del Norti al restu d'Uropa duranti la Revolución de las Treci Conolias, i mas tardi el puertu s'esquitaría comu ruta de contrabandu duranti las Guerras Napoleónicas.[5] I por otru lau, el navieru Frans Henrik Kockum hundó l'estelleru Kockums Naval en 1840, lo que truxu la especialiçación de Malmö nel setol endustrial.[6][7] Finalmenti, el negociu local se vió apopau en 1856 cona inaguración del herrocarril entri Malmö i Lund, enanchau en 1874 ata Katrineholm.
En 1870, Malmö passara a Norrköping comu la tercel ciá sueca mas puebrá, i en 1900 la su puebración passaría los 60.000 pressonas. A lo largu del sigru XX, la llegá de migrantis (suecus i estrangerus) motivó la costrucción de zonas resiencialis nuevas i vivienas de proteción oficial repartías pol ayuntamientu de Malmö. Toas essas casas se costruyerun sigún el proyetu pol millón de vivienas.[8]
No ostanti, ena epoca de 1970 se proúxu una crisi conómica hormi qu'afetó alos estellerus suecus. Kockums tuvu que sel rescatá pol estau, i en 1986 fechó tola prouzión de barcus cevili pa especialiçal-si en barcus melitaris, cona conseguenti destruición de puestus de trebaju. Amás, munchas familias de crassi meya se muarun a ciás dormitoriu comu Vellinge, Lomma i Staffanstorp.
Anti essa sitación, l'Ayuntamientu apostó pola reconversión industrial meyanti dotacionis colturalis, dela remoelación del barriu portuariu (Västra Hamnen) i d'obras arquitetónicas emportantis pa reuzil el paru.[9] Parti delos edefícius l'antigu estelleru huerun arregraus p'albergal otras estalacionis, comu'l campus dela Escuela Cimera (1998).[10] Nel 2000 s'inauguró la puenti d'Øresund qu'engancha Malmö con Dinamarca través dela mari Bálticu,[11] i en 2005 se compretarun las obras del Turning Torso, un rascacielus resiencial de 190 metrus inseñau por Santiagu Calatrava.[12] La hechura que conhirmó la trashormamientu de Malmö hue'l desmantelamientu dela grua Kockums en 2002. Por otra parti, el centru urbanu vivió un prosseçu de gentrificación.
Remove ads
Giografía
Assitiamientu
Malmö está assitiá nel suloesti de Suecia, cun ária total de 158,4 qm² i a 12 metrus por cima'l nivel dela mari. Respetivi l'área metropolitana (Stormalmö), frutu dela suma dela capital i otras 10 localiáis vezinas, l'ária total es de 2521 qm². Al oesti está lemitá pol estrechu d'Øresund, que dessepara l'isla danessa de Selandia dela provincia sueca d'Escania. Dambas dos partis están enganchás ogañu tantu por calce fluvial comu pola ponte d'Øresund.
Se considera a Malmö una ciá bimonecipal, ya qu'una parti delos sus terrenus está drentu del chiqueninu conceju de Burlöv.
Una caraitirística que marcó la estoria de Malmö es la su cercania a Dinamarca. La distancia con Copenḥague es de tan solu 44 qm por carretera, i el trayetu en tren se hazi en menus de meya ora.[13] Las localiáis suecas mas cercanas por emportancia sonin Lund (16 qm), Trelleborg (27 qm) i Helsingborg (52 km), mentris que la distancia colas ciais mas puebrás es angu mayol: 242 qm de Gotemburgu, 455 qm de Norrköping i 513 qm d'Estocolmu.
La ciá amotejó la su possición giográfica, juntu col alcuerdu de mobilidá de Schengen, pa reforçal los atijus con Dinamarca. El conceju de Malmö horma parti dela región trasnacional del Øresund, qu'enclúi tantu a Escania comu alas provincias danessas de Región Capital i Selandia.[14] Es amás biembru ativu dela redi de ciais Eurocities.
Clima
Malmö apressenta una clima atemperau océanicu (Köppen: Cfb) propriu del sul de Suecia. A pesal d'estal nel norti d'Uropa, tieni un clima mas nidiu gracias ala corrienti del Golfu i ala su cercanía col estrechu d'Øresund. Dela mesma, las precepitacionis sonin relativamenti estables alo longu'l añu, cuna meya añal de 602 mm. Ai una meya añal de 1895 oras de sol: mas de 17 oras pol branu i menos de 7 oras pol hiviernu.[15]
La localidá mas puebrá d'Escánia cuenta con hiviernus fríus con precipitacionis, alta possibilidá de nevás (25%) i temperaturas qu'en ocasionis puedin queal baxu ceru (-3 °C), mentris que los branus sonin mas tempraus qu'en otras regionis de Suecia, con temperaturas meyas de 23 °C i mássimas de 32 °C en juliu, aún con possibilidá alta de precipitacionis.
Remove ads
Demografía
Con una puebración de 318 100 habitantis sigún el censu de 2015,[16] Malmö es la tercera ciá más puebrá de Suecia, endispués d’Estocolmu i Gotemburgu, i la sesta más habitá dientru delus paísis nórdicus. Forma parte dela área metropolitana de Malmö (Stormalmö), una delas tres árias reconocías en Suecia, que agrupa 11 localidais del sur d’Escania i más de 697 000 residentis. El conceyu de Malmö cuenta con una puebración de 323 962 habitantis según el censu del 31 de marzu de 2016.[17]
El desenvolvimiento demográficu de Malmö estuvu amestau ala evolución industrial, cun gran medramientu alo llargu del sigru XX i descensus poblacionális ena década de 1980 debíu al desemplegu crecienti.
Malmö es una delas ciais suecas con más inmigraición. N'alreol del 31% dela puebración tuvo nacencia nun país forasteru, mentris qu'otru 11% son suecus de padri forasterus. Los mayoris grupus d’inmigrantis provenin d’Iraq (11 000 pressonas), Serbia (8179), Dinamarca (7916), Polonia (7103) i Bosnia i Herzegovina (6223). En total, nel padrón de Malmö stán representás 179 nacionalidais.
Unu de ca dos abitantis de Malmö es menol de 35 añus, lo que la torna nuna delas ciais más nuevas d’Uropa.
Remove ads
Organización territorial i urbanismu
Distritus i barrius

El conceju de Malmö es una unidá alministrativa definida por rayas xeográficas, que está constituyía pol centru urbanu i algunas pequeñinas localidais incorporás. En tos lus contestus oficiális, Malmö s’autunombra Malmö stad («la ciá de Malmö»). Nostanti, el términu «ciá» dexó d’usal-si en Suecia a nivel alministrativu.
Dendi el 1 de huliu de 2013, el conceju esta partiu en cincu distritus urbanos (en suecu, stadsområde). Cada unu d’llus s’encarga dela gestión de guarderíis, escuelas i centrus sanitarius enas suas respeutivas árias, asinmisu del repartu de fondos pa dotaciones colturális i actividais lúdiquias. Lus distritus son lus siguientis:
Innerstaden: centru dela ciá, formau polus barris de Södra Innerstaden i Västra Innerstaden. Norr: norti, formau por Centrum i Kirseberg. Öster: esti, formau por Husie i Rosengård. Väster: oesti, formau por Hyllie i Limhamn-Bunkeflo. Söder: sur, formau por Oxie i Fosie.
L’área urbana de Malmö (Malmö Tatort) sueli incluil tamién a Arlöv, un pueblu pertencienti al conceyu de Burlöv, estremeru col distritu norti.
Remove ads
Economía

L'economía de Malmö se sostriba en tres sectoris: la industria, la logística i la investigación i desenvolvimiento. Dendi el sigru XIX la ciá creció en tornu a l’atividá esportadora del puertu, con l’apertura de los astillerus navalis de Kockums, la construtora Skanska i la mina de caliza al aire libri de Limhamns. Nostanti, el cierri dela astillería civil ena décaa de 1980 i de las minas en 1994 motivó una depresión económica i la posteriol reconversión industrial, basá ena remodelación delas çonas portuarias, l’apertura dela Escuela Superior de Malmö i la inauguración del puenti de Øresund. Dendi la décaa de 2000 s’a incidíu en l’apertura de pymis, el desenvolvimiento sostenibli i la investigación, desenvolvimiento i innovación.[18]
Inque assina, Malmö presenta un porcentaji de desempleu superior a la meya nacional. En 2015 hue del 15 %, fronte al 8,5 % de toa Suecia.
L’apertura del puenti qu’uni Copenagui i Malmö, tantu por autovía comu por vía férrea, ha síu vital pa la recuperación económica. Abati un 10 % de los malmoguiensis trabalan en Dinamarca, algassi possibli graçias al acuerdu de Schengen, i s’á criau una región geoeconómica binacional (Región del Øresund) qual pesqui ye dinamizal el desenvolvimientu de dambas dos ciáis.
El puertu de Malmö (en suecu: Malmö hamn) está gestionau dendi 2001 pola sociedá Copenagui Malmö Port (CMP), de horma conchunta col puertu de Copenagui. La localiá sueca mantien assina el mayol embarcaderu de los paísis nórdicus i bálticus pa la importación de automóvilis.[19]
El 25 d’ochubri de 2012 s’inauguró el centru comercial Emporia, unu de los más grandis d’Escandinavia.[20]
Remove ads
Enseñança e envestigación

Malmö es la prencipal localidá de Escania i del sul de Suecia en númiru de centrus e enseñança, con una ancha uferta de guarderías, colegius, institutus i escuelas de enseñança especiál. Las cumpeténcias en primária (7 a 16 añus) i secundária (16 a 19 añus) correspundin a las deferentis administracionis del país, i la mayol parti delos centrus son púbricus.
En 1905 s’inauguró la Britica dela Ciá de Malmö (Malmö stadsbibliotek), que dendi 2005 cuenta con un nuevu edifíciu dessiñau pel arquitetu danés Henning Larsen.[21] Se trata de una delas briticas más grandis de Suecia, pues acumula un hondi documentál con 500 000 referéncias, en su mayol parti librus peru tamien archívus multimédia. Amás, hue la primel britica sueva que permitió alquilal videojuegus.
En lo que respecta a la enseñança superior, en 1998 s’hundó la Escuela Superior de Malmö (en suecu, Malmö högskola) que forma parti dela rede de escuelas superioris de Suecia. Cuenta con unus 900 traballadoris i más de 24 000 estuyantis de grau i pósgrau.[22] Algunas delas sus titulacionis s’impartin en ingrés pa atrael a estuyantis estranjerus.[22]
Nostanti, la nuversidá más prestihosa de Escania es la Nuversidá de Lund (Lunds Universitet), en la ciá omónima. S’inauguró en 1666, tiini más de 44 000 estuyantis matriculaus i dispõi d’ochu facultais. Malmö alluga la Facultá de Artis Escénicas, compuesta por tres centrus: Academia delas Artis, dela Música i del Teatru.[23]
Amás, ambás ciáis compaltin atividais dela Facultá de Melecina. La nuversidá s’alluga a tan solu 15 minutus de destáncia en tren i a 20 minutus en coche.[23]
Pola otra parti, la sedi dela Nuversidá Marítima Mundiál (World Maritime University) dela Nacionis Unias está assitiá en Malmö. El centru hundciona baju la supervisión dela Organización Marítima Enternacional i los suevis disponin del campus prencipal, mentris que las duas facultais restantis están en Dalian i Shanghái (China). Ca añu, más de 100 estuyantis participan en cursus professiónalis relativus a seguressa marítima.[24]
Remove ads
Turismu

Dendi el Prantilla:Sigru, Malmö a reforzau la so imaxen turística i cosmopolita gracies a la transformación delas antigüas çonas portuarias i a la apertura del puenti de Øresund.
El Castillu de Malmö (Malmöhus), reconstruíu ena década de 1530, es el símbolu dela ciá. Antañu gastau como fortaleza i como prisión, ogañu es un museu arrodiau por canalis d’agua i por el parqui Slottsträdgården. Nostanti, el edificiu más antiguu es la egresia de San Pedro, hecha en 1319 comu la primera gótica de ladrillus dentru delas rayas de Suecia.
El cascu antiguu dela localidá s’avertebra alreol de dos plaças: Stortorget, presidía pol edificiu del ayuntamientu, i Lilla torg, epicentru dela vida nocturna local. Dambas dos tán conectás entre si, esquina con esquina. La avenida de Södergatan, con abondas tiendas i restaurantes, sube dendi Stortorget ata la plaza más grande dela ciá, la de Gustavu Adolfo, nombrá assina en honor del rei Gustavu IV Adolfo de Suecia. Más al sur, nel distritu de Möllevången, ta la plaza Möllevångstorget, famosa polas so çonas d’ociu, los sos mercadus i la so atmósfera intercultural.
Västra Hamnen, el puertu occidental, a síu transformau ena çona residencial endispués del cerre delas fábricas pola crisi económica de los años 1970. Ta considerau exemplu de desenvolvimiento sostenibri i alberga instalaciones dela Escuela Superior de Malmö, centrus comercialis, un paseu maritimu i el rascacielus Turning Torso, diseñau por el arquitictu español Santiago Calatrava. Amás, el llugar ufri una panorámica del puenti de Øresund, que xuni con Copenhague (Dinamarca).
Malmö quenta con 16 parquis públicus nel centru urbanu i nas sus proximidais. El más importante es Folkets Park, abiertu al públicu en 1891 i considerau el más antiguu de Suecia. Amás de ser un aria de recreu, pue albergal conciertus, ferias i eventus especiális. Otros parquis reseñablis son Slottsparken; el xardín orgánicu de Slottsträdgården, nas proximidais del Castillu de Malmö; Pildammsparken, colas so 45 hectárias de paisaji natural, i Kungsparken.
La playa delos malmoguiensis es Ribersborg, a solu dos kilómetrus del centru, que quenta con localis recreativus i una casa de bañus al aire libri (Ribersborg Kallbadhus). Igualmenti, rehabilitun las calas de Sibbarp (al oesti) i de Klagshamn (al sur).
Remove ads
Monumentus i lugaris d'interés


El 1 de huliu 2000, en preséncia dela reina Margarita II de Dinamarca i del rei Carlos XVI Gustavu de Suecia, s’inauguró el Öresundsbron, el puenti sobri l’estrechu d’Öresund, pa unil Malmö con Copenhague. El puenti d’Öresund está formau por una autopista de cuatru carrilis i dos vías ferroviarias. La longura total es d’unus 16 m.
Nel 2005 s'acabun las obras dela Turning Torso, el arrescuñacielus más altu de Suécia con 190 metros d'altitú, proyeutu de Santiago Calatrava.
- Castello di Malmö
- Turning Torso
- Egresia de San Pedru
- Canal
- Municipiu
- Mezquita de Malmö
- Estación central de Malmö
- Biblioteca
- Egresia de San Pablu
- Egrésia de San Huan
- Estadio
- Casino Cosmopol
- Egresia de San Huan (Vista interna)
- Escultura moderna
- Ayuntamientu
- Lilla Torg, Malmö
- Señalis ena ciá
- Casa típica
- Casa en Långgårdsgatan
- ventana de Lilla Torg, Malmö
- Ayuntamientu vieju
Referencias
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads