Olivença

From Wikipedia, the free encyclopedia

Olivença
Remove ads

Olivença (Olivenza en castellanu i oficialmenti, Olivença en portugués) es una puebración española assitiá ena Província de Badajós, nel arrayu con Portugal. El territóriu d'Olivença s'alcuentra assitiau al esti de riu Guadiana, a 24 km al sul de Badajós. Tien horma triangulal, con dos de los sus vérticis tocandu riu Guadiana.

Datos rápidos Coordenadas, Capital ...

Portugal nu consiera a Olivença cumu parti el territóriu español, inque nu runcha e horma ativa la su posesión dendi el sigru XIX. Pola su parti, España consiera que se trata duna posesión legalmenti española en virtú del Tratau de Badahó (1801), que nu á siu nulau ni derogau. Sigún Purtugal, hue nulau i derogau pol Congresu de Viena (1815),[2] firmau pol España en 1817.[3]

Remove ads

Assitiamentu

Olivença s'alcuentra a 428 km de Mairil pola A-5 (E-90) i 274 km de Lisboa, pol Baajós-Elvas. Dendi Sevilla a Olivença, subiendu polas carreteras N-630 i N-432, ai 215 qm. La ciá d'Olivença está assitiá untal cruci las carreteras autunómicas EX-107 (Badahó-Villanueva el Fresnu) i EX-105 (Don Benitu-Purtugal). Desisti una puenti sobri riu Guadiana, unta l'antigua Puenti d'Ayua, que premiti prolongal la carretera autunómica EX-105 hata el arrayu con Purtugal. Esti pasu coneta Portugal i España 40 qm pol embahu la frontera e Caya, evitandu tenel que dal un rodeu pol Baajós.

Remove ads

Localiais

El monicípiu está compuestu pol cascu urbanu d'Olivença i seis aldeas i localiais más: San Francisco, San Rafael, Villarreal (Vila Real), Santo Domingo de Guzmán (São Domingos de Gusmão), San Benito de la Contienda (São Bento da Contenda) i San Jorge de Alor (São Jorge da Lor). Táliga, uguañoti un monicípiu endependienti, hue tamién una aldea u parróquia oliventina en tiempus purtuguesis i hata 1850.

Remove ads

Monumentus

  • Ciudadela Meyeval i Alcaçal
  • Élesia e Santa Maria el Castillu
  • Fachá de las Casas Consistorialis
  • Élesia Parroquial la Magdalena
  • Santa Casa de la Misericórdia
  • Conventu e Clarisas u San Huán de Dios
  • Hortificacionis abaluartás
  • Puerta el Calváriu

Castillu

Thumb
Castillu d'Olivença

El alcaçal u castillu d'Olivença entovia conserva las sus anchas murallas del sigru XIV, sin almenas. Las torris conservan los sus matacanis. La torri el omenahi, costruia pol mandatu de Huán II de Purtugal mii 36 m de lonhitú i 18 m de lau, i tiini tres pisus, de los que destaca la decoración del úrtimu. Se acei a ella pol diecisieti rampas con cubierta e bóvea.

La puerta d'Alconchel i la puerta los Ánhelis, están encuairás pol dos torreonis cercularis i presenta un vanu e meyu puntu aboveau; nu apaicin elementus decorativus. Está protehiu pol decretu de 22 d'Abril de 1949, i la Lei 16/1985 al tentu el Patrimoñu Estóricu Español. Afecha la ciaela meyeval las puertas del Duqui de Cadaval i la de San Sebastián, recostruia en 2006.

Uguañoti engloba i acohi el Museu Enugráficu González Santana, llamau asina en onol al su criaol. Acohi una helmosa recriación de deferentis ativiais la via ena comarca d'Olivença a primerus añus del sigru XX.

Helmanamientus

Olivença tiini alcuerdaus protocolus de helmanamientu colas siguientis ciais:

Presonahis ilustris

Bibliugrafia

Referéncias

Atijus

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads