Siberia

From Wikipedia, the free encyclopedia

Siberia
Remove ads

Siberia (en russu: Сиби́рь, tr.: Sibir) es una vasta región geográfica qu'ocupa la parti oriental dela Federación de Russia, polo que tamién es llamá la Rusia oriental o Rusia del Esti; i pola su situación geográfica respetu al continenti asiáticu se denomina ocasionalmenti Asia Setentrional, Asia del Norti, Norasia o Norti de Asia.

Datos rápidos Coordenadas, Entidad ...

Es una región que s'estiendi dendi los montis Uralis nel oesti, ata l'océanu Pacíficu nel esti,[1] i que colinda al norti col océanu Árticu i al sul con Kazajistán, Mongolia, Corea del Norte i China. El río Yeniséi la devii en dos partis: l'ocidental i l'oriental. A Siberia comu tal no le correspondi una devisión políticu-alministrativa, sinu que son varius los distritus dela Federación Rusa qu'encruyi.

Siberia representa aprosimadamenti el 76 % del territoriu dela Federación de Rusia, estu es, 13,1 millonis de kilómetrus quairaus o más de 3/4 del total de Rusia, mayol qu'el segundu país del mundu, Canadá. Nessa superficii vivi el 28 % dela puebración de Rusia, menus de 1/3 del total, unus 36 millonis de pressonas, aprosimadamenti. Estu es equivalenti a una densiá de puebración promediu d'aprosimadamenti tres abitantis pol kilómetru quairau (semilal ala densiá d'Australia), lo que significa que Siberia es una delas regionis menus puebrás dela Tierra.

Remove ads

Toponimia

Algunas huentis izin que'l su nombri provién del equivalenti turcu a «tierra durmienti».[2] Pa otrus el nombri procei dela tribu delos sibires, nómadas eurasiáticos, más tardi asimilaus alos tártaros siberianus.[3] El significau moernu del nombri pasó ala luenga rusa endispués dela conquista del kanato de Siberia.

Geografía

En Siberia puein reconocel-se tres partis geográficamenti distintas, separás polos ríus Yeniséi i Lena:

La Siberia Ocidental (2 427 000 km²), colindandu i al esti delos montis Urales. Se trata duna vasta chaira de 2000 km d'anchura, de tierras bajas i mal drenás, ondi son mu frecuentis los calavajus, lagus i tremedalis. L'estremu norti es la costa del océano Glacial Ártico, territoriu mu pocu alumbrau pola lus solal. El su bioma predominanti es la tundra. Al sul dela tundra manda el bosqui de coníferas (abetis, piceas). I pol baju del paralelu 50°N prencipia la presencia duna densa selva de latifolias caducifolias, la conocía comu la taiga de Siberia Ocidental.

La Meseta Central Siberiana (4 122 000 km²), al esti del ríu Yeniséi, que culmina entri 300 i 1200 m d'altitú, territoriu recortau pol cañonis argunus ocupaus pol hondus i grandis lagus comu el Baikal. Al sul destaca l'altu sistema montañosu constituyíu pol Altái i los montes Sayanes, con cumbres de 3000 i ata más de 4000 metrus d'altura.

La Siberia Oriental, assitiá tamién nel Extremo Oriente ruso (más de 6 millonis de km²), al esti del río Lena, está constituyía pol varius macizus montañosus que rematan al esti nel estrecho de Bering i la península de Kamchatka ondi abundan los volcanis activus. La su ecorregión predominanti es la taiga de Siberia Oriental.

Climi i biomas

Thumb
Taiga siberiana.
Thumb
Tundra siberiana.

La mayol parti de Siberia se componi de çonas boscosas (taigas) i calavajosas ondi predomina un clima subártico mu estremu, con veranus mu brevis i iviernus prolongaus mu rigurosus i pocu soleyerus.

Las partis más setentrionalis de Siberia se caracterizan pol bioma dela tundra con un clima estremadamenti fríu, pudiendu alcançal fácilmenti los -50 ºC (en Siberia Oriental, más esatamenti en Verjoyansk s'án registrau temperaturas inferioris a -68 °C).

Amplias çonas siberianas tiénin un suelu permanentimenti congelau o permafrost prencipalmenti enas cercanías del círculo polar ártico, situación que dificulta la costrución i la entrodución de redis idráulicas enos esparrius asentamientus umanus.

Thumb
Biomas en Rusia.      desiertu polal      tundra      tundra alpina      taiga      bosqui de montaña      bosquis latifoliaus tempreaus      estepa temprá      estepa seca

Prantilla:Clima

Idrografía

Thumb
El lago Baikal.

El río Obi es el más ocidental delos ríus siberianus. Horma una estensa cuenca juntu col su afluenti el Irtish.

El río Yeniséi es el prencipal ríu de Siberia i unu delos mayoris de Asia, con unus 4093 km de longitú; la su cuenca abarca unus 2 580 000 km².

El río Lena (en rusu: Лена), es el décimu ríu más largu del mundu i el que tié la novena mayol ribera. Tuvu nacencia a 1640 m d'altitú enos montes Baikal, al sul dela Meseta Central Siberiana, 20 km al oesti del lago Baikal.

El ríu Kolymá se topa nel nordesti de Siberia. Tieni 2129 km de longitú i desagua una cuenca de 679 934 km², lo que lo convierti nel sestu más grandi de Rusia.

El lago Baikal, con 636 km de longitú, 80 km d'anchura i 1637 m de hondura, es el más grandi delos lagus d'agua dulce n'Asia i el más hondu de tol mundu.

El lago Elgygytgyn está assitiau nel nordesti de Siberia. Tieni un diámetru aprosimau de 15 km i una hondura de 175 m, i está assitiau nun cráter d'impautu de meteorito creau hazi 3,6 millonis d'añus nel Plioceno. El diámetru del cráter es de 18 km.

Remove ads

Estoria

Thumb
Refugiaus nel Ferrocarril Transiberianu, 1918.

Siberia fue ocupá pol diferentis grupus nómadas comu los yenets, los nenets, los hunos, uigures, tunguses, udmurtos, komis, yakutos, tuvanus. Los mongoles conquistarun la región nel sigru XIII i finalmenti se creó el kanatu siberianu autónomu.

Nel sigru XVI, los grupus de comerciantis i cosacus prencipiarun a entral nel área. Duranti el gobiernu d'Iván IV El Terribli (esatamenti en 1558), esti concedió ala familia Stróganov una gran estensión a orillas del río Kama i el privilegiu de reclutal soldaus, ottenel munición i emplaçal fortaleças. Alarmau pola activiá rusa enas sus tierras, el préncipi Kuchum de Siberia mandó al su sobrinu Majmetkul a saquial los dominius rusus con un ejércitu. Semión Stróganov, sin perdel el tiempu, recurrió a dos caudillus cosacos, Yermak Timoféyevich i Iván Koltsó, i los pusu al frenti d'un ejércitu de mil soldaus. En 1581, Yermak cruzó los montes Urales i venció alas ordas de Majmetkul. Luegu, l'ejércitu rusu prencipió a establecel fortificacionis nel remotu esti. Assina aparecierun ciais comu Mangazeia, Tara, Yeniseysk i Tobolsk, siendu esta última declará capital de Siberia. A meyaus del sigru XVII, el territoriu controlau polos rusus s'avía estendíu ata l'Océano Pacífico.

Duranti los sigrus XVII i XVIII, la puebración rusa en Siberia acontinó siendu escasa, debíu tantu ala dureça del clima comu alas enormis dificultais enas comunicacionis. Solu algunas misionis esploratorias i comerciantis abitarun Siberia.

Thumb
Evento de Tunguska.

Duranti la segunda mitá del sigru XIX, s'esperimentarun las primeras oleás d'inmigrantis rusus, ena su mayoría campusinus. Varius acontecimientus puyerun esplical el movimientu migratoriu a Siberia: l'abolición dela servidumbre en Rusia en 1861, l'escesu de puebración ena Rusia europea i sobri tó el ferrocarril transiberiano. Otru fatol que contribuyó a esta oleá fue l'envíu a esta región de prisionerus dela Rusia uropea o de territorius ocupaus polos rusus, comu el Zarato de Polonia.

La katorga (en rusu: ка́торга, del griegu: katergon, galera, o del tártaru: katargá, moril-se) era un sistema penal dessistenti ena Madre Rusia. Los prisionerus eran unviaus a campus de prisionerus remotus, assitiaus enas vastas áreas desabitás de Siberia i eran sometíus a un régimin de trabajus forçaus. El sistema penal çarista, prencipió a aplical-se nel sigru XVII i tras la caía del Imperio ruso, esta prática fue acontiná polos bolcheviques, tras la Revolución de Octubre de 1917, con unus campus de reeducación i trabaju, conocíus con el nombri de Gulag.

El primel gran cambiu en Siberia fue el Ferrocarril Transiberiano, costruyíu en 1891-1903. Promovíu pol çar Nicolás II, unió más a Siberia col restu de Rusia.

Duranti el mandatu de Stalin se gastó una seri de campamentus de prisionerus, conocíus comu gulags, ondi llevaban a cabu trabajus forçaus. Estu se jizu tan frecuenti que "Siberia" llegó a sel considerá sinónimu del essiliu i el castigu.

Duranti la Segunda Guerra Mundial, la mayoría delas actividais industrialis se trasladarun a Siberia cola finaliá de protegel-las delos ataquis del ejércitu alemán. Siberia cuenta con abondus recursus naturalis, que s'esplotarun duranti el sigru XX (gracias alos planis quinquenalis), polo que surgierun ciais industrialis en diversus lugaris dela región.

Remove ads

Devisión alministrativa

Geográficamenti, Siberia encruyi los distritus federalis delos Uralis, Siberia i del Lejanu Orienti. Dendi el puntu de vista estóricu, el Extremo Oriente ruso se considera parti de Siberia.

Thumb
Devisión política de Siberia en sujetus federalis.
Thumb
       Distrito federal de Siberia        Siberia rusa geográfica        Siberia estórica (i Siberia sigún abondas huentis no rusas).

Ciais prencipalis

Las prencipalis ciais siberianas son:

  • Barnaúl
  • Cheliábinsk
  • Ekaterimburgo
  • Irkutsk
  • Jabárovsk
  • Kémerovo
  • Krasnoyarsk
  • Novokuznetsk
  • Novosibirsk
  • Omsk
  • Tiumén
  • Tomsk
  • Vladivostok
Remove ads

Composición étnica i luengas

La mayol parti delos siberianus (89 %) son rusus i ucranianus, siendu los eslavus mayoritarius ena mayoría delos "óblast" i "krai", inque en ciertas repúblicas (pol ejemplu Tuvá), la puebración eslava es d'apenas un 20 %.

La mayoría delos grupus no eslavus son d'origin túrquico. Las prencipalis minorías lingüísticas son los mongoles (600 000 palrantis), los urálicos, samoyedos, ugrios, yukagiros (aprosimadamenti 100 000 palrantis), manchú-tungusis (40 000 palrantis), chucoto-camchadalus (25 000 palrantis), esquimal-aleutianu (aprosimadamenti 2000 palrantis), i otrus grupus ailaus, comu Ketis i Nivjis.

Remove ads

Transporti

El ferrocarril transiberiano s'inauguró el 21 de juliu de 1904, tras treci añus de trabajus. Con una estensión de 9288 kilómetrus, uni Moscú col Océano Pacífico de Rusia, más precisamenti con Vladivostok (assitiá nel mar del Japón, i qu'uyu significau en rusu es 'Poel sobri l'orienti'), atravesandu la mayol parti dela que fue Asia soviética. Esta vía, qu'atraviesa ochu çonas orarias i qu'uyu recoríu dura cerca de 7 días de viaji, constituyi el serviciu ferroviariu más largu del mundu.

En quantu a pasus vehicularis, dessisti la carretera transiberiana, una autopista federal que comunica San Petersburgo con Vladivostok pasandu pol Moscú, la qual s'estiendi pol 11 000 kilómetrus de ruta pavimentá, siendu assina la carretera nacional más larga del mundu.

El transporti aéreu en Siberia es constanti inque la dureça del clima, estandu las sus ciais prencipalis dotás d'aeropuertus aptus palas condicionis climáticas dela çona comu el Aeropuerto de Ekaterimburgo-Koltsovo, considerau el tercel aeropuertu más emportanti de Rusia endispués delos de Moscú i San Petersburgu.

Nel transporti marítimu, el Océano Ártico rusu horma parti dela Ruta Marítima del Norti (llamá tamién Pasu del Nordesti), un sistema de navegación que conecta esti océanu col Atlánticu i el Pacíficu. Si bien es navegabli solu duranti dos mesis del añu, el desyelu del Árticu produtu del calentamiento global á permitíu el pasu de barcus pol esta çona duranti tiempus más prolongaus, inclusu con proyeutus de parti del gobiernu rusu pa costruil puertus abitablis nel Norti de Siberia. El transporti fluvial ena región fue activu inque el acontinau congelamientu delos ríus dela región ata el sigru XVIII, quandu el transporti terrestri prencipió el su auji cola costrución de carreteras; nostanti, las puebracionis nativas entavía gastan los ríus de Siberia comu las sus prencipalis vías de transporti pa llegal a puebracionis vizinas.

Remove ads

Coltura

Luengas: Rusu - Lenguas yeniseianas - Lenguas chucoto-camchatcas - Lenguas paleosiberianas.

Deporti: FC Ural Ekaterimburgo, FC Novosibirsk, Tiumén, Yenisey Krasnoyarsk, SKA-Jabarovsk (fubu), Enisey Krasnoyarsk, Spartak Primorje (baloncestu), Lokomotiv Yaroslavl, Admiral Vladivostok, Amur Khabovsk, Avangard Omsk, Avtomobilist Yekaterinburg (hockey sobri yelu).

Música: El compositor i diretol d'orquesta soviéticu Yevgueni Svetlánov, juntu a Igor Yakushenko, compusu la Fantasía siberiana pa orquesta, Op.9 (1953).[4]

Remove ads

Pressonajis célebris

  • Gabduljái Ajátov
  • Yul Brynner
  • Mijaíl Kaláshnikov
  • Rudolf Nuréyev
  • María Sharápova
  • Dmitri Hvorostovsky
  • Aleksandr Sokúrov
  • Eduard Artémiev
  • Irina Cháshchina

Referencias

  1. Manáiev, Gueorgui. «Cuando Siberia fue un país independiente». Russia Beyond ES.
  2. Euan Ferguson. «Trans-Siberian for softies». the Guardian.
  3. Crossley, Pamela Kyle. The Manchus. Wiley-Blackwell. p. 213.
  4. «Evgeny Svetlanov: Symphony orchestra-piano». svetlanov-evgeny.com.
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads