Bahá'í
From Wikipedia, the free encyclopedia
La fé bahá’í l’è vuna di noeuve religion, che la voeur scompartì i valor d’unità cont i oltre confession e invers tute i persone. Fada su del Bahá’u’lláh in del segol quell de XIX, la s’è desvilupada ind el prinzipi in Iran e olter sit del Medi-Orient, indoa l’è stada perseguitada. Sta religion chì la gh’ha pu o manch 5 milion de credencc, ciamad bahá’í, in tucc i continencc, foeura che de l’Antartida.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì. |
Quella vos chi la gh'ha minga di font o inn trop poche. Per pieser, sgionta di font a la vos. Per havégh un'ideja di altre vos senza font, vardee chichinscì. |
El sò profeta, el Bahá’u’lláh, on aristocradegh persian de Teran, el vegn considerad di fedei bahá’í na Manifestazzion de Dio.
Sta religion chì la voeur sotalineà l’unità reala e d’ispirit de tucc i omen. Tri prinzipi fondamentai i stabilissen la bas di insegnamencc bahá’í: l’unità de Dio (domà vun Dio, sorsgiva de tuta la Creazzion), l’unità de la religion (tute i pussee grosse confession i gh’han la midema origen ispirituala, e i vegnen de’n Dio compagn) e l’unità di omen (tucc inn istess inanz de Dio, e i diferenze colturai e etneghe inn don ch’i meriten stima e acetazzion).
La fé bahá’í la spiega el raport in tra de l’omen e Dio, cont el sò storegh ligam vidal, a travers del concet de relatività e progressività de la religion, ’mè cont la scenza, cont la che a gh’ha de vesser in fertil armonia, cont la conciliazzion e’l recognossiment del contest prospedegh de l’evoluzzion spirituala de l’umanità, de i prime confession monoteisteghe, prima d’Abram e Adam fin al dì d’incoeu, tucc che’l fa part de’n Pian Divin per fà conscent i omen di sò mez e talencc potenziai, e de la grandezza inarivabil de l’amabil realtà del Creador, l’umanità istessa.