Cafè espress

From Wikipedia, the free encyclopedia

Cafè espress
Remove ads

El cafè espress (espresso in italian) a l'è un tipo de cafè che l'è fad dent de voeuna machina grazzia a la percolazzion a volta pression de l'aqua colda, che la tira foeura del cafè brusad, che 'l gh'ha de vesser masnad in manera particolar, pussee fina de quell de voeuna moka, per otegnì vun bon resultad.

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Ciù informaçioìn Origen, Alter nòmm ...

Una prima forma a l'è stada inventada in Piemont in del 1884 de l'Angelo Morimondo, ma gh'è stad besogn de spetà el 1901, quand che el milanes Luigi Bezzera l'ha inventad una machina cont un principi compagn de quell che 'l gh'è incoeu, per havégh el cafè espress che cognossom.

Remove ads

Storia

El cafè espress el gh'ha i sò origin in del cafè istantaneo[1], nassud a Turin in del 1884[2], cont l'invenzion de la machina per fàll, ciamada "La Brasiliana", brevetada de l'Angelo Moriondo cont el brevet n. 33/256 el 16 masg 1884[3]. L'invenzion a l'è stada quatada cont el brevet internazzional a Paris el 23 otober 1885. L'invenzion la nasseva cont el bisogn de sodisfà i client del sò esercizzi a Turin pussee a la svelta.

Sota el pont de vista de la tecnica, la macchina a l'éra fait su cont una caldera in ram "a forma de campana". Per mez de vun intrachen a vapor, l'aqua a l'éra rescoldada e incanalada vers un fond de cafè, dedenter de vun filter de metall.[4]

Un'altra machina per el cafè istantaneo a l'è stada inventada e brevetada el 19 dicember 1901 del meneghin Luigi Bezzera.[5] El sò sgioeugh d'estrazzion del cafè a l'éra compagn de quell del Moriondo. La soa inovazzion pussee importanta l'éra d'havégh vun porta-filter che se toveva. La machina l'éra fabricada in la botega de Via Volta, a Milan.[6][7]

In del 1902 el brevet l'è comprad del Desiderio Pavoni, che 'l l'haveva fondad el lavoreri "La Pavoni" e l'ha scominciad la produzzion in serie de la machina ciamada "Ideale", in la botega de Via Parini a Milan.[8]

Thumb
Angelo Moriondo, el turines che 'l gh'ha inventad la machina del cafè istantaneo.

In del 1905, el Pier Teresio Arduino el ved i possibilità de la machina per el cafè e donca el voeul mijorà el lavorà di sgent che lavoren al bar, ma l'è anca atent al desain; el crea la machina che la ciapa el nom "La Victoria".[9]

La locuzzion "cafè espress" a l'è adotada per la prima voeulta del Desiderio Pavoni in la Fera de Milan in del 1906. El cafè a l'éra minga come quell del dì d'incoeu: l'éra vun cafè poch consistent, minga cremos, assosenn brusch e cont un savor de brusad. El termin a l'è deventad comun per riferìss al cafè istantaneo, come se ved in di poster del temp, come quell del Leonetto Cappiello in la reclam de La Vittoria.[10] El termin "cafè espress" a l'è miss denter in del nom oficial d'un brevet per la prima voeulta del Antonio Cremonese in del 1936; el brevet a l'è poeu stad comprad del Achille Gaggia, che 'l l'ha mijorad e distribuid come machina per fà la "crema cafè". De fat, el cafè el gh'haveva un strat de crema che la gh'éra no in di cafè istantanei. Quella crema cafè là l'éra el cafè espress in la soa forma del dì d'incoeu.[11]

In del 1936 Antonio Cremonese (1892-1936) el fa el brevet n. 343230, conossud come "Rubinetto a stantuffo per macchina da caffè espresso". El brevet a l'è pussee divers de quei de prima: i alter machine i doperavan la tecnologia del vapor, lu el voeul passà a un sistema a piston. Tamen, la mort de Cremonese in d'istess ann porta l'Achille Gaggia a ciapà 'l brevet de la vedova, Rosetta Scorza.

Thumb
El brevet (vol. 33 n. 256, 1884) de la machina del Moriondo

El lavorà del Achille Gaggia a l'è concentrad sora le mijorie e sora i possibilità de la produzzion in serie. In del 1938 el Gaggia 'l mett sgiò el brevet n. 365726 per el process cont el torcc, una importanta evoluzzion per l'estrazzion del cafè. La machina del Gaggia la gh'ha un sistema de piston che ruzen aqua a volta temperadura a travers de la polver de cafè; a l'è la prima manera d'estrazzion del cafè espress a pression. El risultad final a l'è vun cafè minga pu brusch, che 'l gh'ha no el savor de brusad, caraterizad de 'na consistenza ertiga e cremosa. I machine per el cafè espress d'incoeu inn un progress de la tecnica vegnud de la concezzion original de l'Achille Gaggia.[12]

In del 1947 el Gaggia el registra un segond brevet: el mett el piston e inscambi del sistema a torcc el met una leva per ruzà l'aqua a una pression de 9/10 atmosfere in del cafè masnad. Quella inovazzion là la permet de catà foeura i odor che donen corp al gust.

Remove ads

Preparazzion e variant

Thumb
Voeuna machina a man per el cafè espress

Per fàll normal se doperen circa 7-9 gram de cafè che inn passad per circa 25 segond in l'aqua calda in pression, a circa 9 atmosfere, ma l'è possibel anca doperà el dobi de quantità per havégh un espress dobi.[13] Se se fa passà aqua per manch de temp se otegn un cafè ristret, che l'è pussee corpos e 'l gh'ha men de cafeina, se inveci se fa vegnì foeura pussee de liquid a gh'è un cafè longh, che 'l gh'ha pussee de aroma. Se se sgionta del lacc, se dis che l'è un cafè a mità, menter se a vesser sgiontad a l'è un alcolegh, se dis che l'è un cafè corret. Se se sgionta el cicolat, a l'è un cafè cicolatad.

In Veneto a gh'è anca el "rexentìn" (o "raxentìn"), o ben resentin: dopo d'havégh bivud el cafè resta in la tazza un cicin de bevanda; inlora a se sgionta l'alcolegh per fà la corezzion.[14]

Remove ads

Riferiment

Vos corelade

Alter proget

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads