I Comunità autonom a hinn la massima division politica de la Spagna, faa dopo de la fin del franchism per creà on Stat regional inveci che on Stat centralista.
La Costituzion de la Spagna la stabiliss che tucc i Comunità a hinn inguai, e che pòden minga federàss in tra de lor, anca se pòden collaborà.
In di limit de la Costituzion i Comunità i gh'ha ampia autonomia, e hinn competenza del Stat tucc quej materij che hinn no ciarament daa ai Comunità in di sò Statut.
Tutt el territori spagnoeu a l'è in d'ona Comunità, o in d'ona città autonoma, foeura di Plazas de soberanía.
Fonzion
La Comunità Autonoma a l'è gestida de 'n Statut d'Autonomia, e ogni comunità la gh'ha:
- On'assemblea legislativa elegiuda direttament di gent
- On President e on governo, scernuu in tra i member de l'assemblea e confermaa del Re de la Spagna
- On Tribunal Superior de Giustizia, massima istanza a nivell de autonomia.
A gh'è anca ona differenza in tra i Comunità foral, cont l'autonomia fiscala ('me el Paes Basch e Navarra) e quej normai, che i gh'ha domà ona percentoal piscininna in sui sò tass.
Lista
I comunità autonom a hinn spartii a segonda de la soa origin:
- Nazionalità storich pluriprovinciai
- Comunità pluriprovinciai
- Aragona
- Comunità Valenziana
- Castija-Leon
- Castija-La Mancha
- Estremadura
- Isol
- Isol Balear
- Isol Canarij
- Comunità monoprovinciai
- Cantabria
- Navarra
- Asturij
- La Rioja
- Region de Murcia
- Città autonom
- Autonomia de interess nazional
Vos correlaa
- Autonomia
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.