Mòto orografich
From Wikipedia, the free encyclopedia
In meteorologia el mòto orografich [1] el succed quan che ona massa d'aria atmosferega la ven ruzada a moeuves de ‘n’altèzza minora a vuna maggiora per via de la struttura orografica del terrén.
Intanta che la massa d'aria la va su, la se slarga e la se reffrèggia second el gradient adiabategh sècch. Vist che ona massa d'aria frèggia la pò ‘vègh denter ‘na quantità d’acqua minora d'ona massa d’aria pussée calda, la soa umidità relativa la va su. Quand che l'umidità relativa de l’aria la raggiòng el 100% (pont de rosada) gh’è la condensa del vapor de acqua e la formazion di nìvol e, in di giust condizion, el formàss di precipitazion (pioeuva, nev o alter), inscì de sbassà la soa temperadura second el gradient tèrmich vertical pseudo-adiabategh.