cover image

Milan

comun italian / From Wikipedia, the free encyclopedia

Milan (Milà in Lombard oriental; Milano in Italian; Mailand in Todesch; Mediolanum in Latin; Mediólanon in Grech Antich; Milão in Portoghes) l'è la segonda cittaa pussee granda de l'Itàlia dòpo Roma, e la se troeuva in de la pianura de la Lombardia, la region pussee desviluppada la region pusse desviluppada[cit. nec.] e pussee popolada d'Italia, oltra che vun di Quater Motor d'Europa. I sò abitant se ciamen milanes, ma ghe disen anca "meneghitt" del nomm de la mascara de carnoval Meneghin.

bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà alter significaa de 'l nom, varda Milan (desambiguazion).
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Table info: Milan Comun, Dats aministrativ, Nom ofiç...
Milan
Comun
Milan - Bandera Milan - Stema
(detai)
Milan - Sœmeanza
Milan - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Milano
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Milan
Lengue ofiçai lèngua italiana
Nassida 600 a.C.
Politega
Sindeg Giusepp Sala
(20 giugn 2016)
Orgen lejislativ Consejo Comunałe de Milan
Territore
Coordinade 45°28′01″N 9°11′24″E
OSM 44915
Voltituden 120 m s.l.m
Superfix 181,67 km²
Abitants 1 366 180 ab.
(1º genar 2018)
Densitaa 7520.12 ab./km²
Confin Assagh, Ares, Baranzaa, Bress, Buccinasch, Cesan Boscon, Cològn, Còrsich, Corman, Cusagh, Novaa, Òvera, Per, Peschera Borromee, , Rozzan, San Donaa, Segraa, Sest San Giovann, Settim, Trezzan sul Navili e Vimodron
Fus orari UTC+01:00, Central European Time e UTC+02:00
Varie
Prefiss 02
Codex postal 20121, 20122, 20123, 20124, 20125, 20126, 20127, 20128, 20129, 20131, 20132, 20133, 20134, 20135, 20136, 20137, 20138, 20139, 20141, 20142, 20143, 20144, 20145, 20146, 20147, 20148, 20149, 20151, 20152, 20153, 20154, 20155, 20156, 20157, 20158, 20159, 20161 e 20162
Sigla autom. MI
Codex ISTAT 015146
Codex catastal F205
Sant protetor Sant Ambroeus
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Milan - Localizazion
Milan - Localizazion
Sit istituzional
Close


Table info: ...
Wikiquote-logo.svg
«Tutt el mond a l'è paes, a semm d'accòrd, ma Milan, l'è on gran Milan.»
Close
Milan_Domm.jpg
El Dòmm de Milan
Leonardo_da_Vinci_%281452-1519%29_-_The_Last_Supper_%281495-1498%29.jpg
Milan - el Cenacol de Leonard
Milano-san_lorenzo02.jpg
La basilica de San Lorenz a l'invern
TopografiaMilano1158.png
El coeur de Milan in del 1158, ai temp de Federigh Barbarossa
Famedio_del_Cimitero_Monumentale_di_Milano.jpg
El Cimiteri monumental

Milan l'è capital de la Cittàa Metropolitana de Milan e de la Region Lombardia.

La cittaa la gh'ha 1,3 milion de abitant, ma la soa area metropolitana la riva a 7,3 milion e donca a l'è la pussee granda de l'Italia, depos de Roma e Nàpol. El nòmm de Milan el vegn de Mediolanum o Mediolanium, ona parolla che l'è la manera latinna de scriv el nomm celtich de la cittaa (i Gaj hann minga lassaa scritt el nomm in de la sò lengua, ma l'è probabil che l'era minga tropp different).

In tra i monument e i palazz famos de Milan se regorden el Domm, el Castell Sforzesch cont i sò musee e el teater a la Scala.

A Milan gh'è i pussee famos cà de la mòda e i sò negòzi (in via Montenapoleone e in la Galeria Vittori Emanuel, che l'è considerada l'area de shopping pussee veggia in del mond). Chi cà chí han fáa diventà Milan vuna di cittaa mondiaj de la moda, compagna de París, Londra e New York.

A Milan se troven anca dò squader de balon; el Milan e l'Inter, che insemma han vinciuu ventinoeuv scudett, noeuv Copp di campion, e cinq copp intercontinentai. El sò stadi l'è 'l San Siro, e gh'hann daa anca el nòmm de "Giusepp Meazza" perchè el Peppin Meazza l'è staa vun di pussée grand giugador de balon italian, ca g'ha giugà ne l'Inter e ne 'l Milan.

Al dí d'incoeu, el sindich de Milan l'è 'l scior Giuseppe Sala, de la coalizion de center-sinistra a guida Partii Democrategh.

In del 2015 a Milàn el gh'ha avuu sit l'Esposizion Mondiala (dita anca Expo).

Milan l'è faa giò in noeuv Municipi, cont on poo de autonomia e cont di President scernii suu di gent. Al dì d'incoeu cinq hinn amministraa da la coalizion de center-destra e quater da quella de center-sinistra.