Napoleon Bonapart
From Wikipedia, the free encyclopedia
Napoleon Bonapart (Frances: Napoléon Bonaparte, Talian: Napoleone Buonaparte), l'è nassüü a Ajàss, in de la Còrsega, el 15 de agost del 1769, giust dòpo pòch mes che la repùblica de Genoa la gh'aveva vendüu l'isola ai frances. L'è stàa fatt general durant la rivoluzion francesa, quand che l'ha contribuì a difènd el pais contra i stàa de la reazion ch'el ghe daven contra.
Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
Quella vus chi la gh'ha minga di funt u hin trop poch. Per piesé, giunta di funt a la vus. Insì de vegh un'idea de tücc i olter vus senza font, vardii chì. |
In del 1804 l'è reussìi a fass nominàa imperador de Francia in de la catedral de Notre Dame a Paris, e l'ann despö l'è stàa fàa anca Re d'Italia cont ona incoronazion in del Domm de Milàn. L'è reussìi a cattà su tutta l'Europa cuntinentala, ma cont l'invasion de la Russia in del 1812 e la ritirada de Mosca, quand l'hàa perdüu tutt el sò esercit intra la fin del 1812 e el principi del 1813, l'hàa segnàa la soa fin politega.
Relegàa in su l'isola d'Elba, in del mes de marz del 1815 l'è tornàa a Paris in dove l'hàa governàa ancamò per cent dí, finn a quand l'è stàa definitivament battüu a Waterloo dij ingles e dij prussian.
Per vess segur ch'el tornava minga un'altra volta, ij ingles l'hann tràa in su l'isola de Sant'Elena, giust in del mezz de l'ocean atlantegh, in dove che l'è morüu el cinqu de magg del 1821.
A part che per i sò vittori milidar, el Napoleon l'è regordàa anca per i sò codes che in quij temp la hann dàa i legg in squas tucc i paes del mond.