Pesach
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Pesach, ciamada anca Pasqua ebraica, a l'è vuna di feste pussee important de l'ebraismo, che la va inanz per vot di, foeura che in l'Israell, indova che la dura apena set, e la regorda la liberazzion di sgiudee de la s'ciavituu in Egit e 'l so esod in la Terra Promituda.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì. |
A l'è celebrada con disnà compagn del seder e cont el mangià domà pan senza levad, per regordà i sgiudee che, a scapà del Faraon in pressa, podeven mìnga stà lì a fàll vegnì su.
La Pasqua cristiana la vegn de quella ebraica, desgià che l'Ultima Cena del Gesù a l'era propi 'n ocasion de la pesach, però in la religion la voeur dì propi 'n oltra roba, vist che la regorda el resuscità del Crist.