El zuqer, o zœqer, l'è el nom jenereg dei carboidrads solubii, cond savor dolç, qe i se dopera ind el mangiar. G'è tante tipolojie de zœqer, qe i ven tirads fœra de tante sortie diferente. Ai zœqer semplix se ge dix monosacarids, e intra de qests qé g'è la glucosa (anca cognossida 'me destrosa), la frutosa e la galatosa. El "zœqer de tavol" o "zœqer granulad" qe el ven doprad de plœ l'è la sacarosa, un disacarid de glucosa e frutosa. El zœqer el se dopera ind i aliments preparads ('me prexempe biscots o torte) e el se jonta anca ind vergun maiar e bever ('me el cafè e el tè). Ind el corp, la sacarosa l'è idrolizada ind i zœqer semplex qe i la fa sœ, çoè la glucosa e la frutosa. Intra i disacared g'è anca la maltosa, e la latosa, del lait. A le cadene plœ longe de zœqer se ge dix oligosacareds o polisacareds. Fœra dei zœqer, g'è tante oltre sostanze naturai e anca miga-naturai qe le pœl hvir-ga un savor dolç, 'me prexempe el glicerol e i polialcol ind jeneral, ma qests qé i è miga classifegads 'me zœqer. Al dé d'incœ g'è anca tante sostanze qe le se dopera per sostituir el zœqer, e intra le plœ famose g'è l'aspartam e sucralosa, un derivad clorinad de la sacarosa.
I zœqer i se trœva ind i tessuds de tante piante e ge ind la cana del zœqer e ind la biedrava ge n'è assee del podir tirar-l fœra per vender-l. La produzion mondiala de zœqer ind el 2011 l'è staita de 168 milion de tonelade. Ind la media, una persona la cœnsœma 24 kg de zœqer a l'an (33.1 kg ind i paes svilupads), çoè in media 260 calorie per persona al dé. De l'ultema part del secol XX, s'è dré a questionar se una dieta cond tant zœqer, soratœt rafinad, la va ben per la salud del om. El trop zœqer ind la dieta l'è stait correlad cond tante malatie, 'me l'obesità, la diabete, disturb cardiovascolar e le carie. G'è staits tants stude qe i g'ha prœvad a ciarir la situazion, ma cond resultads variabii, plœ qe olter per la dificoltà de catar una popolazion de doprar 'me controll qe la cœnsœma poc zœqer fess, o qe el la cœnsœma propes miga.
Qella vox qì la g'ha miga dei fonts o inn trop poqe. Per piexer, jonta dei fonts a la vos. Insì de haver-g un'idea dei oltre vos senza fonts, vardee qì insì.