Otunn
seson de l’ann From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L’otunn (parnonzia: /uˈtyn/ o /oˈtøn/), ciamad pœ anca bruma in ossolan e la Streita in camun, l’è vuna di quater seson de l’ann ind i region a clima temperad. Al marca la transizion de l’istad a l’inveren, e al suced o a setember – ind l’emisferi nord – o a marz – in quell sud. In otunn se pœl veder qe i jornade se scurten e i noits se slongen intanta qe la seson la va inanz infina a rivar al solstizi de inveren. La carateristega plussee iconega de l’otunn l’è forsi el mudar del color di fœie dei arbor, qe passen del vesser virde a una nuanz plussee naranz-brunna inanz de crodar del tut.
|  | Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. | 

Soziad cont el passasg del cold al freid, e de costum cont el regœi, l’otunn l’è popolar fiss ind l’imajinari conletiv. Ind la cultura ocidentala, i personifegazion de l’otunn tenden a vesser di belle fomne zornide con di fruts, virz e oltre sorte de verdure adree a marudar cont el temp. I celebrazion di festivitaa otunnai inn assossenn importante per tante culture, cont el vesser infinamai intra i feste plussee sentude di sò calendari. Intra i feste plussee importante qe capiten in quella seson qì g’è Halloween, o ben una version plussee moderna del Dì di Mort influenzada de la vegia cultura celta.[1]
Spezialment in poesia, l’otunn al ven sovenz soziad con la malinconia: i possibilitaa e i oportunitaa oferide de l’istad i g’inn plu, e i ventesei freidolents qe nonzien la rivada de l’inveren taqen a manifestar-s. El ziel al se sgrisiss e tanta jent la se ingnala in cà, cont el circar quiet interiora e esteriora.[2] L’è ancasì cognossud coma “la seson di malagn”.[3]
La parolla “otunn” la riva jo del latin autumnus, qe provabilment la vegneva a sò vœulta de la radis estrusca autu-, qe la g’haveva la connotazion de passaj de temp de denter de l’ann.[4]
Remove ads
Referenze
Ligam de denter
Ligam de fœura
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
