Otunn
seson de l’ann From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L’otunn (parnonzia: /uˈtyn/), ciamad pœu anca bruma in ossolan e la Streccia in camun, l’è vuna di quater seson de l’ann ind i region a clima temperad. El marca la transizzion de l’istad a l’inveren, e el suzzed o a setember – ind l’emisferi nord – o a marz – in quell sud. In otunn se pœul vedé che i sgiornade se scurten e i nocc se slonghen intanta che la seson la va inanz infina a rivà al solstizzi de inveren. La carateristega pussee iconega de l’otunn l’è forsi el mudà del color di fœuje dei arbor, che passen del vesser virde a una nuanz pussee naranz-brunna inanz de crodà del tut.
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

Sozziad cont el passasg del cold al fregg, e de costum cont el regœuj, l’otunn l’è popolar fiss ind l’imasginari conletiv. Ind la cultura ozzidentala, i personifegazzion de l’otunn tenden a vesser di belle fomne zornide con di frut, virz e oltre sorte de verdure adree a marudà cont el temp. I zelebrazzion di festivitaa otunnai inn assossenn importante per tante culture, cont el vesser infinamai intra i feste pussee sentude di sò calendari. Intra i feste pussee importante che capiten in quella seson chì gh’è Halloween, o ben una version pussee moderna del Dì di Mort influenzada de la veggia cultura zelta.[1]
Spezzialment in poesia, l’otunn el ven sovenz sozziad con la malinconia: i possibilitaa e i oportunitaa oferide de l’istad i gh’inn pu, e i ventesei infreggent che nonzien la rivada de l’inveren tachen a manifestàss. El ziel el se sgrisiss e tanta sgent la se ingnala in cà, cont el zircà quiet interiora e esteriora.[2] L’è ancasì cognossud coma “la seson di malagn”.[3]
La parolla “otunn” la riva sgiò del latin autumnus, che provabilment la vegneva a sò vœulta de la radis estrusca autu-, che la gh’haveva la connotazzion de passasg de temp de denter de l’ann.[4]
Remove ads
Referenze
Ligam de denter
Ligam de fœura
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads