Coblenza
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Coblenza (inscì anca in italian e spagnoeu; Koblenz in todesch; Kowwelenz in ripoarian; Coblence in frances; Confluentes in latin; Coblença in portoghes e catalan) l'è ona città todesca che la cunta pussee de 107.000 persònn.
La se troeuva in del Land del Palatinaa-Renania, del qual l'è la città pussee granda dòpo Magonza e Ludwigshafen. Anca se l'è ona città foeura di circondari l'è 'l capploeugh ministrativ del circondari de Mayen-Coblenza.

Remove ads
Geografia
Oltra ai ròbb che emm dii sora, besògna savè che Coblenza la se troeuva in su la ponta de quella zòna che l'è ciamada triangol todesch, cioè 'l tòcch terra situaa a la confluenza tra el Reno e la Mosella.
A sud de Coblenza la gh'è la cadena de mont de l'Hunsrück, a est quella de l'Eifel. La città l'è spartida in vintòtt quarter.
Stòria
L'è voeuna di città todesch pussee antigh: in del 1992 l'ha faa festa per i sò 2000 ann.
Ai temp di roman la feva part del limes germanigh-retigh (e resten anmò al dì d'incoeu di ruinn de quell temp). L'è stada poeu conquistada di Franch, che l'hann fada vegnì ona sede real.
Quand el Sacher Roman Imperi l'è staa spartii, Coblenza la s'è trovada on poo a metà strada trai regn de Lotaringia (al qual l'era stada destinada), Francia e Germania. In del 870 l'è passada a la Germania, e dodes ann dòpo l'è stada saccheggiada di Normann.
Per la soa posizion de confin l'è stada despess loeugh de battali tra i Todesch e i Frances. A Coblenza hinn nassuu el Metternich e 'l president frances Valéry Giscard d'Estaing.
Quand in del 2002 l'UNESCO l'ha deciaraa l'alta val del Reno Patrimòni de l'Umanidà, anca Coblenza la gh'è entrada denter, per i sò monument stòrigh.
Remove ads
Gemellagg
Riferiment
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads