Imper Otoman

From Wikipedia, the free encyclopedia

Imper Otoman
Remove ads

L'Imper Otoman (in lengua turca otomana دَوْلَتِ عَلِيّهٔ عُثمَانِیّه, Devlet-i ʿAliyye-i ʿOsmâniyye; in turc modern: Osmanlı Devleti o Osmanlı İmparatorluğu), l'è stait un imper turc qe l'è durad 623 agn, del 1299 a'l 1922.

Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Ciù informaçioìn Daits aministrativ, Nom ufiçal ...

Ol nom otoman al vegn del turc osmanlï ("qe l'è de Osman"), riferid a'l fondador Osman Gazi, soldad turc fondador de la dinastia otomana, qe l'ha ciapad ol titol de Sultan co'l nom de Osman I. Ol sultanad, e plu tarde imper co'l Maomet II (e la conquista de Istambul), l'è considerad ol continuador del sultand de Rum, e l'è durad fina a la nassida de la Republica Turca.

Remove ads

Storia

Orijin e espansion

Ol fondador l'è stait Osman, qe l'ha cread un principad in Bitinia, e l'ha guidad fina a la conquista de Bursa ind el 1326. Ol so s-ciet Orkhan (1326-59), grazie a di guerre civil de l'Imper Bizantin, l'è rivad a conquistar Gallipoli e a entrar in Europa ind el 1354. Con Murad I la capital l'è spostada a Edirne, e con la fraca de la Serbia ind el 1389 i turqi i è i padron di Balcan. Dop de un period de crisi sota Bayazid I, fracad e brocad a Ankara (1402) da Tamerlan, l'espansion l'e continuada con Maomet II, qe l'ha conquistad Costantinopel (1453) e tœt qell qe al restava de l'Imper Bizantin, e al s'è proclamad insé Qaysar-ı Rum (Cesare di Romei).

Ind el secol dop i g'è staits duu sovran qe i ha fait dei grande conquiste: ol Selim I, qe l'ha vencid i Safavidi (e ciapad l'Armenia) e l'ha destruxid ol Sultanad Mameluc (e ciapad donca tœts i so territore), e Soliman ol Magnifig, qe l'ha conquistad l'Ungeria (e l'ha metid sota assede Vienna ind el (1529), e l'ha conquistad l'Arabia e Baghdad.

Prencepe de la decadenza

Dopo la mort de Soliman l'è començad la crisi del poder central de l'imper, qe l'ha continuad però a vesser una granda minaça per i potenze ocidentai. Con la fraca de Lepanto (1571) i otomagn i ha perdid ol dominio naval ind el Mediteraneo, anc se l'espansion l'è indaita inanz con la conquista de Tunisia, Yemen e Cipro.

Dopo ol falliment de l'assede de Vienna del 1683, l'Imper l'ha duxid dar vià per la prima volta di territore. Da lé l'è començada la lenta ma costanta perdida dei territore a favor dei potenze ocidentai, co'l Imper Austrieg e Russ per i balcan, e França e Ingilterra (con la jonta de l'Italia ind el XX secol) per i territore african e del orient de mez.

La fin

Despos de la Prima Guerra Mondial l'Imper, qe l'era alliad coi Imperi centrai, l'è stait spartid intra i potenze vincidore. Dop de la guerra grec-turca e la vitoria de l'Ataturk, ind el 1923 l'è staita proclamada la republica turca e diciarad desligad ol califad.

Remove ads

Bibliografia

Remove ads
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads