Pan
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El pan (lombard oriental: [pa]) l'è on mangià tra i pussee comun e important in del mond.
A l'è on impast de farina (de solet de forment, però di voeult anca de seghel, de mej, de formenton, etc.) e acqua, che 'l vegn lassaa fermentaa, levaa (di voeult in d'ona stua) e poeu coeus in d'on prestin. Dopo el vegn faa su e confezionaa in maner diferent, e despess ghe vegn giontaa anca ingredient regionai.
In tra i pan lombard a troeuvom la michetta (o rosetta), tipega de Milan, ma ghe n'è tanti alter.
El gh'ha on post fondamental in de la tradizion ocidental 'me component primari de la limentazion: inscì tant che 'l termen medemm el pò devegnì sinomen de "mangià, aliment". Per esempi, basta domà pensà a Mattee (6:11), ciovè: Dann incoeu el nost pan de tucc i dì.
Remove ads
Ingredient
I ricett pussee spantegaa preveden pu o manch dò part de farina de forment e vuna d'aqua, on poo fresch e on poo che vegnen de 'n impast precedent (levaa natural, o anca de birra), ma ghe n'è anca con la farina de carlon o de seghel. Despess 'me condiment el vegn doperaa la sal, ma anca l'oeuli, el buter e alter grass. On alter lavorà che 'l muda despess l'è la forma.
El nomm
La parolla pan la riva del latin panis, con l'istess significaa. El termen el troeuvom in tutt i lengov romanz (italian pane, rümen pâne, rumanc pan, frances pain, spagnoeu pan, portoghes pão...).
Varda anca
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads