Platt di Sciober

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

El platt di sciober a l'è on zergh che l'era doperaa di bagatt che vegneven de Bormi per lavorà in del rest de la Lombardia.

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Esempi de lessegh

  • aigua: aqua
  • arnal: chi che camina on poo de biciolan
  • arta: porta
  • babsegner: Dio (cf. romancc bapsegner)
  • balegg: patata
  • balester: lunategh
  • bamnoeuss: orazzion (cf. rm. Babnoss)
  • barr: bagaiott, bagaiotta
  • barballà su [barba'lɛr. su]: rezzità
  • barlocca: famm
  • bartella: lengua
  • baseglia: gesa (cf. rm. baselgia)
  • bassà [ba'sɛr]: cagà
  • becca: franch
  • belgi: setember
  • berca: camisa
  • berta: pell de vacca intrega e consciada
  • berton: barbis
  • bilta: vacca
  • birr: forestee
  • birretta: tosanetta
  • bledro: coramm
  • bler: tant (cf. rm. bler)
  • blina: vacca
  • boeuder: bardott
  • boccà [bo'kɛr]: ciappà
  • bolla ['bola]: polenta
  • borsin [bor'tsiŋ]: magg
  • bosser ['bɔsar]: aqua (cf. tiroles Bossar ['bɔsar])
  • Bressanza [bre'ʃɔntsa]: provincia de Bressa
  • brinch: colzon
  • brocch: cavall brutt e vegg
  • brolett: nocc
  • broncà: guadagnà, ciappà
  • bruna, de: de nocc
  • borlandott: finanzier
  • busc: minga
  • bosadro: lunari
  • bosera: famm
  • boserado: bindon
  • boserà: imbrojà (cf. italian buggerare)
  • boserada [buze'rɛda]: mestee faa mal
  • cagnozz: lecc
  • camana: cà
  • canippia: nas (cf. lombard canappia)
  • carrarella: november
  • cavigg: l'usell de l'omm
  • cecch: cavall con scià ona maggia del color del cafè
  • cerlà [tʃer'lɛr]: parlà (cf. italian ciarlare)
  • cermoeugn: luganeghitt
  • chena: bocca
  • chizzel: bagai, fiolin
  • cilimberla: i paes bass di donn
  • cirlo: ciocch
  • clapp: piatt, squella
  • clus: dicember
  • cobes: preved
  • coeula: i dencc
  • conder: chì, scià
  • coppa ['kopa]: bicer
  • crenna: ora
  • creneir: orelogg
  • codes: liber (cf. rm. cudesch/codesch ['cudesg]/['codesg])
  • cogola: balla
  • coradura: placenta
  • cuma ['kuma]: stella che la va giò
  • curlass: confessass
  • curlo ['kurlo]: caffè
  • cus: capell
  • diretta: caghetta
  • drezz di pizzoccher: canaruzz
  • falca: vacca cont el pel bianch
  • fiass [fi̯aʃ]: pee (cf. tiroles Fiaß [fi:aʃ])
  • fiassada [fi̯a'ʃɛda]: pesciada
  • fifo: cafè
  • fior [floːr]: cuu
  • fiorascin [flora'tʃiŋ]: cuu
  • fioretta [flo'reta]: farina
  • foffa ['fofa]: farina
  • fonda: soeula
  • forzina: didin de la man
  • frellasc: fradell
  • frost: pan
  • gamba: franch
  • gard: marì
  • garda: miee veggia
  • gheben: carbignee
  • ghecc: bon
  • gherfa: sal
  • gheglia: famm
  • ghigna: facia
  • gobba ['goba]: schena
  • gonna: giachett
  • goeusa: gran famm
  • gotta: lazz di scarp
  • grepp: can
  • groeulasa: grossa
  • guarnera: carna
  • guzz [guts]: giugn
  • guzzà su [gu'tsɛr. su]: dì cuntà su
  • lamp: foeugh
  • lasta: formi di scarp
  • lèut: lumm, ciar
  • lèuta: lumm a oli, lampada, candela
  • lindo: didon de la man
  • londer: là, lainscì
  • Luna ['luna]: Svizzera (vos di sfrosador)
  • lunghelgonghel: el preved che 'l dis la messa
  • maiman: gatt
  • mama: la Madonna
  • manì [ma'nir]: dormì
  • solcà a drezza: caminà de stort
Remove ads

Varda anca

  • Dialett bormin

Ligamm de foeura

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads