Republega Democratega Todesca

From Wikipedia, the free encyclopedia

Republega Democratega Todesca
Remove ads

La Republega Democratega Todesca (todesch: Deutsche Demokratische Republik, breviaa in DDR) cognossuda anca cont el termen informal de Germania de l'Est, l'è staa on statt de l'Europa central.
L'è nassuda in del 1949, e la corespondeva a la banda de la Germania occupada de l'Union Sovietega a la fin de la Segonda Guerra Mondial.
Per el sò vess sotta l'influenza de l'URSS, la Germania de l'Est la gh'eva on governo de ispirazion comunista e l'era member del Patt de Varsavia.
La soa capital l'era Berlin, che l'era spantegada con la Germania de l'Ovest e tajada giò de on mur de spartì i dò mitaa. El Mur de Berlin l'è vegnuu vun di simboi pussee famos de la Guerra Freggia, e hinn staa proppi tant i personn che hann provaa a passàll de scondon per andà a viv in de la Germania de l'Ovest. Alter città important de la republega a eren Potsdam, Rostock, Magdeburgh, Dresda, Erfurt, Cottbus, Chemnitz (ciamada Karl-Marx-Stadt) e Lipsia.
A la fin di Agn Vottanta, con la crisi del Union Sovietega, anca in de la Germania de l'Est gh'hann avuu de dervì i fronter, e permett la circolazion di gent al de là del confin in tra i dò Germani. In del november del 1989 el Mur de Berlin l'è staa traa giò. In del 1990 i dò Germani s'hinn giontaa insemma.

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ciù informaçioìn Germania de l'Est, Daits aministrativ ...
Remove ads

Vos corelaa

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads