Itàlia
pais de l'Europa center-meridionala From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Remove ads
L'Italia (in Italian: Italia, Repubblica Italiana) l'è ona republega che la se troeuva in de l'Europa meridionala. La soa posizion l'è al Sud dij Alp, in part in sul continent (Val Padana), in part in su ona penìsola ciamada strival per la soa forma longa e streccia e in part in su di ìsol, regordemmen i dò principaj: la Sicilia e la Sardegna.
La capital de la Republega Italiana l'è Roma del 1870. Prima de chela, i capitaj hinn staa Turin (1861-1865) e Firenz (1865-1870). L'è important anca Milan, consideraa la capital economega del paes.
La popolazion l'è de circa 60 milion de person (stimm de l'Istat del 2011); i dònn hinn circa duu milion pussee di òmen e la densitaa l'è de 196 person per km2. La division aministrativa de l'Italia l'è de 20 region e 107 provins.
Remove ads
Geografia
La pupart de l'Italia la se troeuva a sud di Alp, foeura che di tochelitt in del nord del paes. Poeu gh'è anch i isol. I pussee important hinn Sardegna e Sicilia. I cost a hinn frastajaa in del versant tirrenich, menter in sul lat adriatich a hinn bass. El mont pussee alt l'è el Mont Bianch, in tra la Val d'Osta e la Franza. Gh'hinn anca di vulcan pizzaa, ìme l'Etna, el Stromboli e'l Vesuvi.
Stòria
L'Italia la se uniss 'me Regn in del 1861, ma la ciapa el Trentin e Triest domà a la fin de la Prima guera mondial. In tra el 1922 e 'l 1943 la gh'è la dittatura fassista del Benito Mussolini, in del 1943 el Nord l'è ciappaa di nazista che ghe fann su el fantocc de la Republega Sociala Italiana, sconfitt in del 1945. In del 1946 i italian voten per la Republeha.
Coltura
Inn nazional
![]() |
Per savenn pussee, varda l'articol El Cant di Italian. |
L'inn de l'Italia l'è el Canto degli italiani, anca ciamaa l'Inno di Mameli, che l'è staa scrivuu in del autunn del 1847 del Goffredo Mameli e l'è diventaa ofizial el 4 dicember 2017 con la legg numer 181. Prima offizialment, l'Italia la gh'aveva nò on inn, e quell provvisori l'era, dal 1943, la Leggenda del Piave. Tre i ròbb che solten ai oeugg subit, perchè hinn speziaj per on in nazional:
1. l'atach contra l'Impero Austrieg, dal moment che menzionà on alter paes ò nazion in del pròppi in l'è ben rar o perfinn scognossuu;
2. el fà la part di vitem di alter paes, altra ròbba particolara in d'on in nazional;
3. tutt i paròll che vegnen repetuu minga voeuna ma dò vòlt.
Lengov
In Italia hinn parlà almanch 33 lengov, ma domà ona quaj lengua l'è ricongnosuda dal govern. La lengua officiala l'è l'italian.
Lengov romanz
Ellenich
Slav
- Sloven
- Serb-croat
Germanich
Albanes
L'Italia l'ha minga ratificaa la Carta Europea di Lengov regional e minoritari.
Remove ads
Sistema istituzional
L'Italia a l'è ona Republega parlamentara unitari decentraa a nivell regional.
Division aministrativa
L'Italia la gh'ha i region, i provincc e i comun.
Region
Gh'hinn di region a statut ordinari e a statut special. 15 hinn ordinari, 5 speciai: Trentin - Sud Tirol, Friul Venesia Giulia, Sicilia, Sardegna e Val d'Aosta.
El Trentin-Alto Ades l'è a soa volta dividuu in dò provincc cont ona granda autonomia.
Provincc
I region a sò volta hinn dividuu in Provincc. Dal 2014 a hinn pu elettiv e hinn domà di ministrazion. Hinn guarnaa però i Provincc del Trentin-Alto Ades
Comun
I comun hinn l'ultema division del statt italian cont i reppresentant elegiuu direttament. Hinn circa 8000 e i gh'ha l'autonomia statutaria. I città pussee gross hinn dividuu in municipi.
Remove ads
Economia
La capital economega d'Italia l'è Milan, e i region pussee ricch hinn quej del Nord.
L'economia italiana l'è l'otava al mond, ma incoeu l'è in recession.
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads