Serbia

From Wikipedia, the free encyclopedia

Serbia
Remove ads

La Serbia (in serb Србија, Srbija), oficialment Republega de Serbia (in serb Република Србија, Republika Srbija) a l'è una republega de l'Europa balcanega che 'l dà minga in sul mar, con capital Belgrad.

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Ciù informaçioìn Daits aministrativ, Nom intreg ...

La confina con l'Ongaria a nord, con la Romania e la Bulgheria a est, con la Macedonia del Nord a sud e con el Montnegher, la Bosnia e Erzegovina e la Croazzia a ovest: la reclama anca el territori del Kosovo, che de facto l'è independent, e cont el che el confina a sud e che ghe toeu via un confin con l'Albania.

Ghe viv circa set milion de persone e l'è un stat a volt indes de desvilup uman, cont un PIB pro capite de circa 13 mila dollar.

La Serbia l'è deventada independenta di otoman del 1878 e la va dent al regn di Serb, di Croat e di Sloven del 1918, che del 1929 el diventa la Jugoslavia, indova che la resta fina al 1992, quand che la se deslengua: l'è restada insema al Montnegher, prima in la Republega Federal de Jugoslavia e poeu in la Serbia e Montnegher fina al 2006, quand che Podgorica l'ha deciadad l'independenza e donca anca la Serbia la torna sovrana.

Remove ads

Storia

Etnogenesi e età de mez

L'etnogenesi di serb la scomincia in di secoi VI e VII, quand che di tribù slave riven in 'sti territori chi che partegniven a l'Imperi Bizantin domà formalment, jutad anca di guerre che l'Imperi l'era dree a combater in sui alter front.

Quand che 'sti popolazzion juten l'imperator Eracli I a bater i avar ciapen l'autorizazzion formala a viver in la Tessaja e formen anca di stat cussinet, tant 'me el principad de Zeta, in tra l'Imperi e i territori di avar, insì de schivà alter scorribande. Un gran center de 'sti popolazzion chi l'è la fortezza de Ras, che ghe da poeu el nom al stat de la Raška: del 1160 el gran zupan de 'sto stat, el Steven Nemanja, el bat in bataja e 'l manda in esili i fredei, so concorrent, e 'l ciapa el controll de tucc i tribù de la Serbia e de la Zeta, che incoeu l'è el Montnegher.

El Nemanja, al temp de la terza crosada, el proeuva a otegnì el sostegn di crosad, fina a incontrà el Barbarossa a Niš del 1189 e l'ann adree l'imperator bizantin Isach II Angel el reconoss l'independenza de la Serbia: l'abdica, a dàgh la corona serba al fioeul Steven I Prvovenčani e quella de la Zeta al fioeul Vukan, e 'l se retira prima in del monester de Studenica e poeu in sul mont Athos.

El Steven I l'è bon de guarnà l'independenza serba di spinte bizantine e de l'Imperi latin de Costantinopel a liàss con Roma e con la Republega de Venezzia: el se marida con l'Anna Dandola, fioeula del dus de Venezzia Enrigh Dandol e i emissari del papa Onori III l'incontren, con la speranza de meter insema la Gesa serba con quella romana. El fradell Sava el sarà el prim arcivescov de quella gesa chi, e ghe farà 'n incoronazzion noeuva del 1219.

Sota el regn del Steven Uroš II e Steven Uroš III, del 1282 al 1331, la se slarga fina a tocà Macedonia e Bulgheria, ma se vederà el pussee gran splendor sota el Steven Uroš IV, che l'ha regnad del 1331 al 1355, e l'ha fad rivà el so imperi de l'Albania al golf de Corint. In quell temp la Serbia la se destaca del tut del patriarcad de Costantinopel e del 1346 l'arcivescov de Peć l'è fad patriarca de tucc i Serb.

El domini otoman

L'independenza e la Gran Guerra

El Regn di Serb, Croat e Sloven, la Jugoslavia e la Segonda Guerra Mondial

La Jugoslavia socialista

El deslenguament de la Jugoslavia

L'independenza noeuva

Remove ads

Geografia

Partizzion ministrativa

Per savenn pussee, varda i articoi Partizzion de la Serbia, Distret de la Serbia e Comun de la Serbia.

El paes a l'è spartid in trè region: la Serbia Central, la Voivodina e 'l Kosovo e Metochia: la Serbia Central la gh'ha nissun governo propi, menter la Voivodina a l'è una provincia autonoma. El Kosovo e Metochia a l'è per la costituzzion serba una provincia autonoma anca lu, ma in di facc a l'è governad de la Republega del Kosovo, che Belgrad la reconoss no, dopo che l'è stad mitud sota protetorad di Nazzion Unide.

Gh'è poeu 29 distret, cinch inn in Kosovo e donca inn minga controllad del governo: sota gh'è 168 comun, foeura quei del Kosovo, e gh'è cinch cità fade su de alter comun: Belgrad, Novi Sad, Niš, Vranje e Požarevac.

Confin contestad e exclave

Per savenn pussee, varda l'articol Desbuta de confin in tra Croazzia e Serbia.

El confin in tra la Croazzia e la Serbia in sul Danubi l'è minga ben marcad, e gh'è fina di territori che inn considerad croat de la Serbia e che la Croazzia considera minga i so, e che donca inn in di facc terra nullius, tant che gh'hann fad su di micronazzion tant 'me Liberland, oltra a di isole che, anca se inn de la banda serba del confin, inn governade de la Croazzia.

El comun bosniach de Rudo el gh'ha una frazzion, Međurečje, che l'è exlave in territori serb, serciada per intregh del comun de Priboj: la pupart di servizzi de la località dipenden de la Serbia, la gh'è minga una dovana e 'l 70% di resident gh'hann la citadinanza serba.

Remove ads

Istituzzion

Economia

Coltura e tradizzion

Demografia

Lengov e etnie

Thumb
Mapa di etnie per località del 2002

La Serbia a l'è un paes ben sior de etnie, lengov e religion, soratut in la provincia de la Voivodina, che l'è stada sota i Asborgh, indova che gh'è vinticinch comunità nazzionai.

L'etnia de magioranza a l'è quella serba, con di minoranze rilevant de albanes, ongares, bosgnach, macedon, rom, croat, slovach, ruten, bulgher e romen: l'unega lengua oficial in tut el stat a l'è la lengua serba, parlada del 88% de la popolazzion, che l'è una varietà standardizada del serbo-croat scrivuda con l'abecee cirillegh, con l'abecee latin che l'è semper pussee doperad, ma in di bande indova che una minoranza lenguistega l'è pussee del 15% l'è doperada anca la lengua local: i comun de Preševo e Bujanovac doperen l'albanes.

In Voivodina la ministrazzion provincial la dopera anca ongares, slovach, croat, romen e russ.

Religion

La religion de magioranza a l'è quella cristiana ortodossa, representada soratut de la gesa ortodossa serba: ghe stann adree el 84% di serb a nivell nazzional e 'l 90% in Serbia Central.

La segonda religion a l'è quella catolega, representada soratut di comunità ongarese e croate e, anca se de rit bizantin, ucraine, che la gh'è soratut in Voivodina. Gh'è anca di comunità protestante pisinine.

I musulman viven soratut in del Sangiacad, in di comun de Preševo e Bujanovac e in del Kosovo. Prima di guerre jugoslave la gh'era anca una gran comunità sefardita, vegnuda dopo di caciade de la Spagna, ma incoeu ne resta una quaj milla.

Ben importanta e esclusiva de la Serbia a l'è la tradizzion de la Slava, celebrazzion del sant protetor de la fameja.

Remove ads

Riferiment

Ligam de foeura

Alter proget

Vos corelade

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads