Coa de temporaj

La Coa de temporaj l’è ona serie de temporaj vun che ‘l ghe va adrée al’alter. La se forma quand i temporaj tenden a auto–rigeneràss cioè ògni temporal ne fa comenzà on alter pròppi de dree a lu che poeu el gh’andarà adrèe. ^[1] La coa de temporaj la determina zòn indoe el va adrée a pioeuv, de per via de temporaj, che se moeuven a ripetizión in su la stèssa región per un cèrt perìod de temp. I cov de temporaj hinn bònn de prodù pioeuva eccessiva, e despèss hinn responsabil de alluvión ràpid.^[2]

Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Eco Radar indoe la se ved la coa de temporaj.

Formazion

Acquèri e temporaj in cov de temporaj se sviluppen ind on’ àrea fissa de instabilità atmosferega, e se moeuven segond la direzión principal di vent. Alter pioeuv e temporaj poden anca formàss quand che el front di rebùff el tacca denter l’aria de foeura al temporal. El stèss procèss el se ripètt fin tant che i condizión de l’atmosfera che la gh’è intorna diventen tròpp stabil de sostentà anmò i temporaj. Di acquéri poden anca sviluppass prèss a front stazionari, indoe i vent ie ménen innanz insèma al front. I acquéri che de sòlit compagnen i temporaj hinn de sòlit temporaj minga del tutt sviluppàa. On temporal a l'è auto-rigenerant, quand noeuv cèllul se formen da la part contraria rispètto ai vent che dòminen, de sòlit la part òvest o sud-òvest in del emisfero Nord, e inscì el temporal el par che ‘l resta stazionari o addirittura el vaga indrée rispètto ai vent che dòminen. Siben che l’area de precipitazion despèss la para stazionaria al radar meteorològich, o anca che la se moeuva indrée rispètto al vèrs di vent dòminant, a l’è on’illusión. El temporal, in realtàa, a l’è on temporal a cèllula multipla con cellùl noeuv e pussée virgorus che se formen al contrari rispètto al vèrs di vent che dòminen che inveci hinn reponsabil del spostament de ògni cèllula in deperlee. Donca el succed che i vècc cèllul de temporaj ghe vann adrée ai vent che dòminen, intanta che quej noeuv hinn adrée a formàss dedrèe pront a ciapànn el pòst.^[3][4]

On temporal a l'è auto-rigerant quand che 'l seguta a stà in sui stèss zòn e quèst el succed quand che gh'è ona ripruduzion sora-vent donca cont ona velocità de spostament molto bassa. La velocità de spostament la pò vèss preveduda cont el metod del Stephen Corfidi.^[5]

Per savenn pussee, varda l'articol Temporal a cèllula multipla#Calcol de la traiettòria: metod del Corfidi.

Perìcoj

Ona serie de temporaj che hinn semper adrée a moeuves in sula stèssa zòna, fan vegnì giò fòrt precipitiazión che poden provocà di alluvión ràpid. ^[2]